II - L’ésser humà és social per naturalesa

L’ésser humà és social per naturalesa 

De cara a buscar algunes de les causes objectives que responen a la pujada estratosfèrica que el mercat dels jocs de taula ha experimentat els últims anys, Joaquim Dorca opta per una explicació social. I encara que les causes són múltiples, tot emana d’una tendència de l’ésser humà: “Com és possible que els jocs de tauler creixin en un món immers en la cultura digital? Sembla difícil respondre aquesta pregunta, però en realitat és molt senzilla: a les persones els agrada estar amb persones.”

Dins d’una cultura híper digitalitzada, el nostre temps lliure és determinat per les pantalles. Això suposa que gastem molt temps de forma passiva veient sèries, pel·lícules o la televisió. Ens diu Dorca: “Si bé és cert que internet i la televisió a la carta han impactat espectacularment en l’ús que fem del nostre temps lliure, paradoxalment han provocatdos fenòmens que impulsen els jocs de taula com a alternativa d’oci.La primera conseqüènciade l’ús de les xarxes i d’internet és la construcció d’una comunitat de jugadors global que comparteixen les seves valoracions i les seves experiències de joc presencial en fòrums o en el famós vademècum online dels jocs: Board Game Geek. (…)El segon factorque ajuda el consum de jocs de taula, derivat de la tecnologia, és la transformació del domicili en un centre de consum cultural. Internet i la televisió a la carta han provocat un canvi en l’ús del temps lliure que reclou les famílies a casa i ofereix la possibilitat d’entreteniment sense haver de sortir-ne.” 


Joaquim Dorca analitza de forma minuciosa ambdós factors. Referent a l’ús de xarxes i internet, i el que va suposar la creació de la BGG pel món lúdic, Dorca destaca que l’augment d’internet va ajudar que els jocs de taula es tornessin un fenomen global: “L’any 2000, Scott Alden i Derk Solko van desenvolupar Board Game Geek (BGG) com un punt de trobada en el qual usuaris de tot el món comenten, qualifiquen, comparteixen o anuncien el llançament de pròxims jocs de taula. La seva base de dades de més de 100.000 jocs constitueix un lloc web imprescindible per prendre el pols de l’afició de manera global. Gràcies a BGG un jugador filipí i una aficionada argentina comparteixen, en termes de producte, els mateixos referents, convertint en global -i en menys de 10 anys- el que tradicionalment havia estat un mercat local.”

I pel que fa al segon factor, haver convertit casa nostra en un centre de consum cultural, està íntimament lligat amb el canvi en les activitats d’oci que realitzem: “Quan el grup familiar canvia i realitza menys activitats d’oci fora de casa, acaba atomitzant-se. Un membre mira la televisió a la sala; l’altre, al seu cantó, consumeix sèries en una tauleta digital, mentre els petits juguen a la seva habitació, junts o separats, a la consola. La pròpia atomització del grup familiar dins el domicili, en diverses activitats d’entreteniment en solitari, desemboca, tard o d’hora, en una crida per trobar fórmules d’oci conjuntes. Els jocs de taula s’han revelat com un desencadenant de temps de qualitat i diversió en família o com l’esquer de sociabilitat per atreure amics a casa per jugar després de sopar, en una cada vegada més popular “nit de jocs”. Els camins que prenem els humans per reunir-nos són diversos i eclèctics, però sempre acaben triomfant.”

Què ens fa feliços als éssers humans

Dorca insisteix en la idea que nombrosos estudis han cercat les causes de la felicitat de l’home i la dona en la societat actual. I tot porta al mateix lloc: el joc ens fa feliços. “L’any 2014, el Centro de Estudios Sociológicos de España va preguntar als espanyols sobre la felicitat. Quines eren les activitats que els reportaven major alegria? Els resultats són reveladors. Per una banda, jugar a alguna cosa és la primera activitat domèstica que ens fa feliços. La llista està encapçalada per activitats que es duen a terme fora de casa, com anar a espectacles -en les seves diverses formes- esportius o culturals, els viatges i les activitats a l’aire lliure, com ara l’esport o les excursions. Jugar apareix com la primera activitat més satisfactòria que podem fer sense sortir de casa.” 

I encara molts esteu pensant en els diners o en que tenir molts objectes cars ens fa feliços, la veritable resposta té una lectura molt més profunda, quasi primitiva: “Tots els estudis consultats sobre les coses que veritablement ens fan feliços -una vegada superades les necessitats bàsiques, naturalment- no fan referència als diners, ni a grans experiències tecnològiques o exòtiques. En realitat són molt més senzilles, molt més bàsiques i humanes: compartir, ser reconeguts pels nostres éssers propers, fer coses en comú amb persones que ens importen, mantenir l’atenció en una activitat agradable, ser protagonista de petits èxits o ajudar als altres.” 

Els jocs de taula ens fan compartir, sentir-nos part d’un grup, aconseguir petites fites o cooperar amb el grup per aconseguir la victòria. Per tot això els jocs de rol i de taula són tant additius: quan proves aquestes experiències vols que es tornin a repetir una vegada i una altra, sempre que la primera vegada hagi estat suficientment satisfactòria: “Els jocs de taula agrupen les persones en un entorn segur, on compartiran temps de qualitat, activant tots els ressorts biològics de la felicitat. En un context d’atomització de les unitats familiars, en societats amb piràmides de població que han deixat de ser piramidals i amb xifres de soledat que espanten -el 36% dels majors de 45 anys als EEUU viuen sols, això són més de 40 milions d’individus-, els jocs arriben per cobrir una necessitat social en un món dominat per les pantalles i el big data: tenir una excusa segura i divertida per estar amb altres persones i ser feliç.”

Vivim en una societat on és necessari que els individus siguin capaços de trobar una parcel·la en la qual ser feliços i lliures, compartint espai amb altres persones que busquen el mateix:“La societat del segle XXI atrapada en la interrupció constant del telèfon mòbil, híper connectada al WhatsApp i a d’altres serveis de missatgeria instantània, a les xarxes socials i al correu electrònic, necessita que els seus individus trobin espai per respirar llibertat i oci desconnectat, sobretot compartint-lo amb altres persones.” 

Destaca Dorca la figura d’un dels referents de la filosofia alemanya actual i la seva reflexió al voltant del joc que ens serveix d’apunt final perfecte per aquest text: “El filòsof alemany d’origen coreà Byung-Chul Han, autor del llibre Buen entretenimiento, sosté que el contrari de la societat del joc és la nostra societat del lucre, la nostra societat del cansament, en la que cada un s’explota voluntàriament a si mateix creient que d’aquesta manera s’està autor realitzant. Ens matem a base d’auto realitzar-nos. Ens matem a base d’optimitzar-nos.Però l’home no és un homo laborans, sinó un homo ludens. L’home ha nascut per jugar, no per treballar”



Iván Fernández Frías

* Aquest text correspon a una sèrie de lectures i anàlisis de la feina de l’any 2019 de Joaquim DorcaManual de juegosper l’Editorial Devir S.A.