I - Jocs de taula: un mercat en expansió
Jocs de taula: un mercat en expansió
Joaquim Dorca, actual CMO de Devir, és una de les persones més vinculades als jocs de taula de la indústria espanyola i catalana. El seu coneixement d’un mercat que ha ajudat a aixecar és molt ampli i per això les seves reflexions són especialment pertinents.
Al text que avui ens ocupa, Dorca comença carregant-se algunes de les creences més esteses, almenys, entre els mercats sud americà i espanyol: “Sovint, el professional del sector, que viu a països en els quals Devir és present -majoritàriament de tradició catòlica i cultura llatina-, considera que el del nord d’Europa és un mercat millor que el nostre, atribuint el seu èxit al clima plujós i a les baixes temperatures que impedeixen que el temps d’oci es gaudeixi fora de casa. Aquest tipus de mantres acceptats de forma irracional amaguen la realitat”.La realitat, com diu Dorca, és molt diferent, i té més a veure amb el tipus de cultura laboral que amb el clima: “(…) en les nostres societats és molt més difícil la conciliació de la vida laboral amb la familiar. Els jocs presencials necessiten el temps de les persones. La competència dels jocs de taula no són, per tant, els videojocs, sinó tota aquella activitat que consumeix el nostre temps d’oci, des d’anar a veure un partit de futbol, a sortir a córrer i, sobretot, aquell temps que consumim a casa nostra amb l’atenció centrada a les pantalles, menyspreant-nos els uns als altres”.
Com està el mercat actual dels Jocs de Taula?
Dorca ens explica el que tots pensem, però corroborat pel CMO de la principal editorial de jocs de taula d’Espanya li aporta més veracitat: “Tots els estudis i les dades de vendes assenyalen que el mercat dels jocs de tauler creix. Augmenten les vendes, puja el número d’unitats, s’amplia la seva presència als mitjans de comunicació i s’incrementa el seu impacte en l’estil de vida de milions de persones al món”.
Segons les informacions de Board Game Geek (la web de referència que cataloga tots els jocs de taula del món) existeixen més de 100.000 títols. Això inclou jocs clàssics (escacs, dames, Risk, Monopoly) i tots els jocs moderns post Catan: “L’edició de jocs de taula de nova creació ha passat dels aproximadament 200 títols, els anys previs al llançament de Catan, a les més de 4.000 novetats que van aparèixer al mercat l’any 2018. Si considerem que el sector del llibre només al mercat espanyol publica més de 60.000 novetats anuals, la indústria del joc de taula encara és lluny dels seus cosins germans”.
Anualment es dissenyen, editen i es posen a la venda un número cada vegada més elevat de títols. S’ha de contar amb els nous mitjans d’edició com els Kickstarters o les noves editorials que editen jocs independents: “Cada any s’editen entre 4.000 i 5.000 jocs de taula, segons les fonts. D’aquests, tot just un 5% entren en la dinàmica de l’edició internacional; és a dir, només un petit reducte arriba a estar disponible en una altra llengua, a banda del seu idioma original, impactant en uns quants països a la vegada.”
“L’origen de les novetats que es llancen al mercat internacional pivota al voltant de diversos focus de generació de continguts. Principalment el disseny de nous jocs de taula de caràcter internacional prové dels Estats Units, França i Alemanya. També és destacable l’aportació d’idees sorgides de l’Extrem Orient, pel fet que els seus mercats interiors poden suportar l’I+D local; Itàlia, amb una enorme importància en el disseny de jocs, tot i tenir un mercat molt petit; la República Txeca, per l’encert editorial de l’empresa local Czech Games Edition; o Espanya, gràcies a un atapeït conglomerat de petites editorials i a la nostra multinacional Devir amb seu a Barcelona”.
Seguirà creixent el mercat? El cas d’Espanya
Dorca ho té clar: “Tots els estudis publicats, i la opinió general dins el sector, indiquen que la indústria seguirà creixent els pròxims anys. Les xifres apunten a un increment d’entre el 7 i el 9% anual, sobre una base en dòlars superior als 4.000 milions. Aquests creixements són càlculs generals i del conjunt del sector. Aquells països amb mercats més madurs, com l’alemany o el francès, viuran pujades inferiors a la mitjana, mentre que països del sud-est asiàtic o de Llatinoamèrica estan immersos en una escalada de mercat molt més significativa en percentatges.”
Després de l’aparició de Catan, l’any 1995, va començar el boom dels Jocs de Taula: “El ressorgiment de la categoria de jocs de taula va produir-se en un moment en el qual tota la opinió publicada impulsava els gustos dels consumidors cap el món digital. El context de la seva recuperació va ser el de l’explosió de les vendes dels videojocs, un entreteniment que ocupa el temps del públic, però que ofereix uns incentius diversos a la sociabilitat i la proximitat de l’ús del tauler com a excusa per obtenir temps de qualitat presencial”.
Dins el mercat espanyol, les dades són ben clares: “Al mercat espanyol, el número de jocs venuts per Devir -la tercera editora del món pel que fa a vendes i la que va registrar un major creixement el 2018- ha passat de 6.000 unitats el 2003 a les quasi 500.000 del 2018.
Les dades de NPD d’aquest any -a partir de les quals es mesuren les vendes del 70% del mercat de jocs a Espanya- confirmen el creixement dels jocs de taula contemporanis comercialitzats per companyies com Devir o Asmodée. Absolutament totes les companyies de joc tradicional, situades als deu primers llocs, cauen entre un 1% i un 18%, mentre que Asmodée creix un 32% i Devir un 43%.”
Encara que aquestes dades percentuals poden no dir-nos res, quan traslladem això al número total de vendes en milions d’euros, la xifra espanta: “Aquesta dada resulta encara més aclaridora quan considerem que tant Devir com Asmodée només venen al voltant del 30% de la seva facturació a través dels clients monitoritzats per NPD. Així doncs, podem assegurar que actualment el mercat de jocs a Espanya segueix encapçalat per Hasbro, amb unes vendes (en PVP) de 31 milions d’euros i una caiguda del 12% anual, seguida per Asmodée i les seves filials, amb més de 14 milions d’euros, el que representa un 32% d’increment, i per Devir, en tercera posició, amb més de 12 milions d’euros i un creixement del 43%.”
* Aquest text correspon a una sèrie de lectures i anàlisis de la feina de l’any 2019 de Joaquim DorcaManual de juegosper l’Editorial Devir S.A. Iván Fernández Frías
