Mecàniques

Aquest tipus de mecànica acostuma a estar vinculat a un cert tipus de jocs de guerra o wargames. Es tracta de l’ús de cartes per fer una o altra acció.

Les taules de combat s’utilitzen en molts jocs bèl·lics per determinar el resultat d’un combat. Acostumen a acompanyar-se de llançament de daus. Aquestes taules permeten...

Als jocs diplomàtics moltes decisions es prenen parlant, discutint, prometent o teixint aliances amb els nostres rivals.

Més que una mecànica determinada, es tracta d’un conjunt de característiques que fan d’aquests jocs un subgènere dins dels jocs de taula.

Es tracta de construir un tauler o mapa central entre tots els jugadors com a part del propi sistema de joc.

La mecànica de joc “actuar” (acting en anglès) fa referència a l’ús de la mímica per comunicar-se amb els altres jugadors sense utilitzar paraules.

Els jocs d’apostes requereixen que jugadors apostin diners, punts de victòria o d’altres elements sobre certs aspectes del joc: apostar sobre qui aconseguirà la victòria,...

La mecànica d’atrapa el líder (catch the leader) s’acostuma a presentar en forma de cursa on el joc concedeix avantatge als últims jugadors i/o perjudica qui va primer.

Molt popular entre els jocs dirigits als nens. Com el seu nom indica, el desenvolupament del joc implica dibuixar línies, àrees o d’altres elements.

Mecànica clàssica dels jocs de naips. Els jugadors juguen cartes de la seva mà a la taula i s’avalua cada ronda o basa per separat.

Mecànica on els elements se seleccionen a l’atzar. Els jugadors han de col·locar-los al seus taulers de jocs de tal manera que els beneficiï al final de la partida.

La mecànica de Bonus fi de partida puntua les accions dels jugadors quan s’acaba el joc, encara que hi hagi altres maneres de moure’s pel track de puntuació.

Un joc que utilitza la mecànica de la cursa és un joc on guanya el primer que arriba a la meta.

El famós Set Collection és una mecànica que apareix en molts jocs de taula com una forma extra de puntuar.

Aquesta mecànica implica la col·locació de rajoles al tauler per puntuar o activar habilitats, sovint les rajoles adjacents a les que estiguis jugant són determinants

Cada jugador te diferents “treballadors”, generalment representats per meeples o daus, que han de col·locar al tauler.

Aquesta mecànica acostuma a anar lligada a d’altres com el Mercat o la Negociació. La peculiaritat del comerç (trading) és que els jugadors negocien entre ells per tal d’intercanviar-se recursos.

Cada jugador escull quines forces aniran a la batalla abans de resoldre el combat. El compromís de força és una mecànica que apareix amb freqüència als wargames.

Els jugadors han de traçar rutes o camins al tauler de joc per aconseguir més punts de victòria que els altres.

El famós Deck Building constitueix un gènere de jocs de taula per si mateix. Tots els jugadors comencen amb una mà similar o igual...

Són jocs en els que els jugadors col·loquen els components del joc intentant seguir un model o patró per generar punts de victòria.

Els jocs de contractes fan que els jugadors hagin de complir les condicions que marquen una o més cartes o contractes per generar punts de victòria.

Als jocs cooperatius tots els jugadors coordinaran les seves accions per aconseguir un objectiu comú. També és un gènere en si mateix, amb detractors i admiradors a parts iguals.

Els jocs amb aquest tipus de mecànica fan que els jugadors intentin determinar la identitat de la informació oculta desxifrant diferents pistes.

Els jocs per equips es juguen formant dos o més bàndols. Els equips no tenen perquè tenir el mateix número de membres.

La mecànica de Draft serveix per distribuir les cartes o altres elements d’una manera ordenada. Cada jugador rep un número d’elements, podent-ne escollir un o passant a un altre jugador la resta.

Alguns jugadors son eliminats de la partida i no poden seguir jugant. Al final, només en queda un amb vida i aquest és el vencedor del joc.

A l’aparellament (matching) els jugadors fan coincidir la seva jugada actual amb l’anterior seguint almenys una característica. Per exemple, el número, el color o un altre valor.

Els esdeveniments fan que en cada ronda o torn les condicions del joc variïn sense que els jugadors pugin fer-hi res per remeiar-ho.

És imprescindible utilitzar la memòria per recordar la posició de certs elements, un recorregut o la forma d’avançar pel tauler.

En aquesta mecànica d’exploració del piló (move trough deck) els jugadors avancen al llarg del piló de cartes.

Fa referència a realitzar una acció física amb els dits. Pot ser tirar un disc o una fitxa amb el polze o colpejar-lo com si fos una bala.

Una de les mecàniques més habituals en jocs de taula de certa complexitat. Disposem d’una mà de cartes que hem de gestionar escollint quan jugar una o altra carta...

El jugador disposa d’una habilitat especial, normalment bastant poderosa, que únicament pot utilitzar una vegada durant el joc.

Els jocs Legacy estan dissenyats per jugar en mode campanya, és a dir, varies sessions al mateix joc.

Es limita la comunicació en algun sentit. Per exemple, els jugadors no poden dir una paraula determinada o no poden parlar en absolut.

Als jocs amb límit de temps un rellotge marca el temps que els jugadors tenen per realitzar les accions del torn o bé tenen un temps limitat per completar el joc.

Per guanyar utilitzant la mecànica de les majories (Area mayority influence), els jugadors hauran de tenir un grup d’elements (figures, meeples, fitxes…)...

El tauler de joc es divideix en àrees i els jugadors poden moure les seves fitxes, peons o meeples entre aquestes.

Els jugadors poden comprar i/o vendre productes a un mercat central on el valor pot ser variable. Tots els jugadors pugnaran per aconseguir els millors preus...

Les fitxes es mouen pel tauler seguint un determinat patró preestablert. És molt típic de jocs abstractes, com els escacs.

Alguns jocs utilitzen paper i llapis per marcar respostes que serà necessari comptabilitzar al final de la partida.

El tauler de joc representa diferents punts units amb línies. El nostre moviment es limitarà a desplaçar-nos entre punts seguint els camins o línies marcats.

Els jugadors s’han de posar d’acord sobre quines accions poden o no poden realitzar o han de negociar sobre altres aspectes del desenvolupament del joc.

Existeixen varies accepcions pel que entenem per ordre de gir. Progressiu: la fitxa del primer jugador va passant en l’ordre...

S’utilitza un tauler en el que cada casella simbolitza una fracció de temps determinat. Els jugadors es van movent per aquest tauler temporal.

Els jugadors programen les seves accions de forma simultània i secreta, intentant anticipar-se al que faran la resta d’oponents.

Quan és el seu torn el jugador rep un número determinat de “punts d’acció” que ha de gastar escollint entre una oferta d’accions disponibles.

En aquesta mecànica s’utilitzen punts de victòria com a part dels recursos o els propis recursos seran punts de victòria al final de la partida.

Un dels jugadors dóna pistes a un altre jugador perquè només l’endevini aquest. Moltes vegades el jugador escull a qui donar-li la pista o inclús quina pista donar.

Els punts de victòria resten ocults de tal manera que els altres jugadors no saben qui va liderant el joc ni quants punts els queden per atrapar-lo.

Als Push your luck, els jugadors escullen fins on volen arribar. Han de decidir si es conformen amb el que tenen o intenten aconseguir més (recursos, punts, tresors…)

Els jugadors han de seguir un patró determinat per aconseguir punts de victòria. De vegades està present al propi tauler i canvia a mesura que avança la partida;...

Els jugadors interpreten o juguen amb personatges amb habilitats i característiques úniques que els concedeixen avantatges o desavantatges respecte els altres.

Una mecànica clàssica que ja trobem en jocs com l’Oca. Degut a una acció determinada el jugador és obligat a perdre el torn.

A un o més jugadors se’ls assigna un rol que és secret fins que acabi la partida. Aquest rol fa que, normalment, pertanyin a un bàndol o a un altre.

Tots els jugadors escullen a la vegada l’acció o accions que realitzaran (mitjançant una carta o un altre mètode) en secret. Després, es revelen i es van resolent.

Els jugadors hauran de cooperar entre ells al mateix temps que competeixen per aconseguir un objectiu comú. Les mecàniques d’aquest tipus de jocs acostumen a plantejar el dilema.

Alguns jocs incorporen aquesta mecànica com un mode de joc mentre que en d’altres és l’única forma possible de jugar. 

Els jugadors intenten envoltar la major quantitat de terreny possible col·locant les seves peces. L’objectiu és aconseguir una àrea més gran que els teus oponents.

Mitjançant una carta o un altre element, els jugadors fan una acció que no poden tornar a repetir fins que la recuperin, normalment recollint novament la carta o cartes que han gastat.

Als jocs que incorporen en alguna fase aquesta mecànica els jugadors liciten per tal d’aconseguir un recurs, carta o rajola disponible.

Els jugadors reben varis elements (cartes, dibuixos, paraules…) i han de crear una història amb aquests i explicar-la a la resta de jugadors.

Mecànica en la qual el tauler es va modificant mitjançant mòduls que els jugadors agreguen (o treuen) a mesura que es desenvolupa la partida.

En aquest tipus de jocs és necessari enretirar físicament una peça que podria afectar la integritat de tota l’estructura. Normalment es perden punts quan cau tot el conjunt.

Mecànica clàssica on les hi hagi. Els jugadors llancen daus per decidir moviment, accions o puntuacions. 

Mecànica clàssica dels jocs de taula. Consisteix a tirar un dau i el resultat influeix per tal de moure el peó o fitxa tants llocs com indiqui el resultat.

Als jocs de votació tots els jugadors han d’escollir per majoria les accions, habilitats o per descobrir el rol que un altre dels jugadors desenvolupa (per exemple, saber qui és el dolent).

El moviment en quadrícula o Grid Movement és una mecànica de joc que es basa en el moviment. L’ús de la quadrícula en els jocs possibilita el moviment de peons, fitxes o meeples entre les cel·les en diferents direccions...

El temps de joc o de torn coincideix amb el temps real. Tots els jugadors realitzen accions a la vegada mentre dura aquella franja de temps. No hi ha torns com a tal.

Una mecànica d’interacció, normalment negativa, en la que el jugador llança una carta o un altre element que penalitza o suposa un contratemps pel rival.

Aquesta mecànica, literalment ‘’recollir i lliurar’’, consisteix a recollir un producte o un objecte en una determinada localització del tauler i dur-lo (o lliurar-la) a una localització diferent.

La mecànica de Poders Variables (Variable Powers) és una mecànica en la qual els jugadors comencen la partida amb regles i característiques diferents depenent de la facció o personatge que controlen.

El Moviment Hexagonal (Hex Movement) és la mecànica per excel·lència dels jocs tipus Wargames. Aquest tipus de jocs es caracteritzen per utilitzar fitxes o comptadors en un tauler dividit en cel·les hexagonals

Aquesta mecànica ens proposa una sèrie d’escenaris en campanya o missions, en la qual el joc ens planteja una varietat de mapes diferents, amb diverses posicions inicials, recursos o condicions de victòria i derrota.

La mecànica de Moviment Ocult consisteix en el fet que un o més jugadors realitzen un moviment que no és visible per a tots els jugadors.

Els jocs d'Habilitat o Destresa són aquells en els quals es realitzen accions de destresa, com apilar o equilibrar diferents peces fent una torre sense que caigui, o agafar una peça abans que els altres

Quan un joc pot tenir variants en la fase de preparació de la partida es considera que té una mecànica de preparació variable.