El nostre treball de desenvolupament va ser un procés iteratiu a través de múltiples testejos, revisant i simplificant les diferents mecàniques i components de les diferents seccions del joc. De forma sintètica, aquestes són les principals decisions de disseny que vam prendre:

Menys és més: vam començar amb 6 recursos d'inspiració musical del compositor, que es van reduir a 3 recursos actuals de memòries.

Elimina encara que et faci mal: El joc tenia un marcador l'economia de Mozart per tal de reflectir que el compositor va tenir certs problemes econòmics durant la seva vida, fent augmentar o disminuir el cost d'obres i viatges. Vam lluitar contra nosaltres mateixos per mantenir aquesta mecànica que temàticament ens agradava molt, però finalment va caure pel seu propi pes, quedant com a petit romanent el bonus de final d'època.

Unifica i venceràs: Les cartes d'obres i de millores estaven separades en dos tracks paral·lels al tauler. Vam decidir provar d'unir-los en un de sol per simplificar-ne el manteniment, creant una capa de sinergia entre dos dels minijocs molt interessant.

Simplifica els passos del joc: El flux de joc en la composició del rèquiem ens va donar força maldecaps. Inicialment cada compositor tenia un tauler individual en el que anaves contractant amb fitxes del teu color. I després ficaves una fitxa amb la foto d'aquest compositor completant una part de la partitura. Això implicava un doble pas mental difícil de manejar. A més, el flux de joc no recreava que estiguéssim completant el rèquiem, quedant una partitura plena amb cares de persones.

Vam implementar la solució d'utilitzar fitxes amb corxeres i semicorxeres, unificant els dos passos anteriors en un de sol, i suposant un creixement temàtic més que significatiu. A més va permetre’ns eliminar el tauler de compositor per llosetes, unificant la lectura dels bonus al tauler individual.

Si no funciona, prova el dual: Què havia de marcar el temps de partida? Inicialment el curs de la partida venia marcat pel temps d'interpretació del rèquiem, amb un marcador que avançava a cadascuna de les cinc parts. Un cop superada una part del rèquiem ja no s'hi podia compondre res, creant una sensació d'urgència. Per contra, no hi havia una durada definida en les èpoques de què es podien obtenir obres i millores del compositor.

Vam canviar la dimensió que marca del curs de la partida, passant a ser les cinc èpoques de la vida de Mozart: els seus viatges de joventut, la seva època a Salzburg, un descans de 4 anys, la seva època de Viena i els seus darrers anys. Amb això, l'estructura de joc va quedar molt més quadrada, simplificant restriccions a l'hora de completar el rèquiem.

Escalabilitat vs. Simplicitat: Vam plantejar-nos quins haurien de ser els mecanismes per adaptar el joc segons el nombre de persones a taula. Inicialment vam pensar fer variable la mida de cada aspecte del joc (track d'obres, ciutats de mapa, espais de rèquiem), però vam descartar les dues primeres opcions, prioritzant tenir regles simples i iguals en tots els números de joc. En el cas del rèquiem vam utilitzar la figura de Constanze Mozart per reduir més o menys espais, ja que les majories havien de tenir el mateix grau de tensió, i vam aprofitar per introduir variabilitat als espais del rèquiem, modificant el valor teòric de les instrumentacions del rèquiem entre diferents partides.