Bernd Brunnhofer
"El 2004 va aparèixer un joc signat per un autor desconegut: no havia publicat cap joc abans i ningú, tret d'uns pocs, sabien de la seva existència. Aquest joc, Sankt Petersburg, mai editat a l'estat espanyol, va guanyar immediatament dos dels tres premis més importants en el món dels jocs de taula. Aviat va córrer la veu que el nom del seu autor, Michael Tummelhofer, era en realitat un pseudònim format amb el nom real de l'autor, Bernd Brunnhofer, barrejat amb els dels seus dos amics i també editors Michael Bruinsma (999 Games) i Jay Tummelson (Mayfair i, principalment, Río Grande Games), els introductors a Holanda i els Estats Units, respectivament, dels nous jocs que ja havien despuntat a Alemanya.
Nascut el 1946 a Graz, la històrica ciutat austríaca, Bernd Brunnhofer viu amb la seva dona Margret a Munic, feliçment jubilat, i passa els mesos d'estiu en una finca que tenen a Mallorca. Jubilat, però no retirat, continua jugant dues vegades per setmana amb els seus companys de tota la vida i manté un altre grup de jugadors que es reuneix mensualment. Gaudeix amb molts jocs i ara mateix entre els seus favorits podem trobar-hi Marco Polo II(Simone Luciani i Daniele Tascini, 2019) i Terraforming Mars (Jacob Fryxelius, 2016).
Durant molts anys va ser professor de Sociologia, treball que al principi va compaginar amb la direcció d'Hans-Im-Gluck, que va crear el 1983 i és una de les grans companyies alemanyes que més ha contribuït a popularitzar els nous jocs de taula. Els èxits més importants com a editor els va aconseguir amb El Grande (Wolfgang Kramer i Richard Ulrich, 1995), Carcassonne (Klaus-Jürgen Wrede, 2000), Ciudadelas (Bruno Faidutti, 2000) i Marco Polo (Simone Luciani i Daniele Tascini, 2015). També va editar molts altres jocs magnífics que, injustament, no han tingut l'èxit que mereixien, com l'esplèndid Medina (Stefan Dorra, 2001) o el gran joc electoral Die Mächer (Karl-Heinz Schmiel, 1986). La seva primera gran recompensa com a editor va ser guanyar el Spiel des Jahres el 1991 amb Drunter und Drüber, de Klaus Teuber. El 2008, el seu fill Moritz va començar a codirigir l'editorial amb ell i el 2017, amb la jubilació de Bernd, Moritz va agafar les regnes per complet.
Ah, és clar, un editor que tot d'una es dedica a la creació de jocs. Que fàcil, coneixent el mercat i sabent com pensen els autors, per a ell devia ser bufar i fer ampolles combinar els dos tipus de coneixement. Doncs no, Bernd Brunnhofer és un cas pràcticament únic d'editor que brilla també com a autor, si deixem de banda els autors que comencen autoeditant-se i acaben oblidant-se de la faceta d'autors perquè s'han convertit en editors.
Així, sense deixar de ser mai un editor inquiet, a la caça constant de nous jocs per convertir-los en clàssics, Bernd va crear dos jocs que es poden trobar a totes les bones col·leccions: Sankt Petersburg(2004) iStone Age (2008). A més, entre altres jocs que no tan coneguts, va crear, al costat de Klaus-Jürgen Wrede, Cazadores i recolectores(2002), una de les millors versions de Carcassonne.
Aturem-nos un moment amb Sankt Petersburg i Stone Age, dos jocs que aguanten perfectament l'embat continu de les noves creacions que van apareixent sense treva i provoquen massa sovint l'oblit de jocs més antics molt bons.
Sankt Petersburg és, després de la incursió a Carcassone, el primer gran joc en solitari de Bernd Brunnhofer. Va sorprendre gratament per la seva simplicitat combinada amb múltiples estratègies, i sense cap mena d'atzar més enllà de l'ordre en què apareixen les cartes; pràcticament tot el material de joc està a la vista de tots els participants de la partida. Als jugadors actuals no els suposa cap novetat que les cartes tinguin un preu variable, que serveixin per a donar punts i alhora per millorar l'ús d'altres cartes, que tots els jugadors siguin jugador inicial alhora o que es puguin reservar cartes per a jugar-les més endavant. Però hem de situar-nos al 2004, és a dir que els jocs no havien evolucionat com ho han fet els últims anys.
El seu gran joc, o almenys el més venut amb molta diferència, és Stone Age.Publicat el 2008 encara amb la signatura de Michael Tummelhofer, firma que finalment va abandonar en les edicions posteriors. Si classifiquéssim els jocs segons els seus destinataris, Stone Age seria un bon exemple, potser dels millors, de la categoria que s'ha denominat «familiar +», els jocs destinats a públic familiar, amb un petit toc afegit de profunditat en les regles i en el desenvolupament de les partides.
El joc ens proposa una passejada per les diferents etapes de la vida durant la prehistòria. A més a més, el tauler, obra del famós il·lustrador de jocs Michel Menzel, és un bon quadre que descriu clarament la vida durant aquest període: els materials per a la construcció d'habitacles, la caça, la pesca i els cultius, les eines i els signes incipients de cultura i civilització.
Stone Age barreja diverses mecàniques i dinàmiques de joc ja conegudes, com haver de triar entre diferents accions, totes necessàries i sense possibilitat de dur-les totes a terme. Per exemple, l'acció anomenada «col·locació de treballadors» (és a dir, posar una fitxa teva en un lloc determinat del tauler per tal d'aconseguir alguna cosa i que no puguin fer-ho els altres jugadors), o com la gestió de recursos, sense poder aconseguir tot els que fan falta cada moment, cosa que exigeix prioritzar i prendre decisions difícils contínuament. L'important d'aquest joc és que combina aquestes regles de manera impecable i elegant i, especialment, a l'abast de qualsevol persona (o gairebé), a diferència de molts altres jocs que t'exigeixen una gran capacitat d'anàlisi, de comprensió de regles no evidents i de saber planificar. Com a colofó, els daus afegeixen el balanç indispensable per a neutralitzar el millor coneixement del joc per part de les persones que ja l'han jugat més vegades.
Per descomptat, Bernd Brunnhofer pot estar orgullós de la seva vida com a editor i com a autor."""
