IV: De la prehistòria a l’edat mitjana: breu història dels jocs de taula (I)
De la prehistòria a l’edat mitjana: breu història dels jocs de taula (I)
Realitzar una història dels jocs de taula sempre és arriscat. Corres el risc d’obviar algun ítem o esdeveniment important, o deixar de banda alguna editorial o dissenyador que ha estat rellevant. De tota manera, Antonio Catalán ha realitzat un treball minuciós d’investigació. En ressaltarem les principals fites, dividint la història en dues parts. En aquesta primera part, veurem des de la Prehistòria fins a l’Edat mitjana: “Els jocs han estat creats per persones anònimes, de les quals no ha transcendit la seva autoria fins la industrialització. Molts jocs s’han creat al llarg de la cultura humana, sobrevivint els que s’han transmès de manera oral per les persones i han seguit jugant-se per diferents motius: senzillesa, transmissió generacional o facilitat d’ús. Multitud d’ells han desaparegut de l’actualitat i s’han convertit en artefactes culturals, o antropològics, que han sobreviscut al seu moment cultural com altres artefactes que ara es troben als museus.”
Primeres troballes i Edat mitjana
Ens explica Catalán les primeres troballes arqueològiques relacionades amb els jocs de taula: “En excavacions de l’Edat de bronze (2500 a.C.) s’han trobat fitxes de joc, a Egipte s’han trobat els primers jocs com elSeneti en jaciments de Mesopotàmia, elReal joc d’Ur.Els primers podrien ser els jocs deMancala, alguns historiadors els situen ja fa 6000 anys, representant la collita i els cicles de la naturalesa. Un joc realitzat pràcticament sense cap element físic, més enllà d’uns forats al terra i unes pedres a mode de fitxes i transmès oralment”.
La hipòtesis històrica sobre la transmissió dels jocs de taula que sosté Catalán és la mateixa que segueixen l’antropologia i la història acadèmica: “Van ser transmesos normalment per soldats, comerciants i clergues. Totes les civilitzacions van crear jocs en un tauler, primer com a entreteniment per les classes dominants, pels sacerdots o reis, convertint-los en una part dels seu aprenentatge i de la seva ensenyança, però després van passar transversalment a tots els nivells socials”.
“Els jocs eren fabricats de manera artesanal, d’una manera més pobre pel poble ras utilitzant pedres i dibuixos al terra, i en un estil luxós amb fustes nobles i pedres precioses pels nobles i rics, sent un símbol d’estatus”.
Els jocs de guerra o que intenten representar les accions bèl·liques són constants al llarg de la història. En tenim uns quants exemples:“…des del Petteia grec en que l’objectiu era capturar i immobilitzar l’enemic, passant pel Latrunculi romà que simulava una batalla, per arribar a Orient i trobar un joc de dominació del territori, basat en les estratègies xineses, el Go. Al segle VI d. C., trobem el naixement del joc que s’ha convertit durant segles en un dels representats més emblemàtics i reconeguts del joc de tauler, el Chaturanga a l’Índia, precursor dels escacs. El Chaturanga representava de forma fidedigne per la seva època, l’abstracció d’una batalla, la zona del conflicte és el tauler, les forces contendents són les fitxes, la diferència d’ús de les tropes són les seves diverses habilitats al joc i en la seva versió original unes peces a mode de daus, determinaven l’atzar i la incertesa durant la batalla, a més a més de les regles que reflectien l’acció als combats”.
Els jocs de taula a l’Edat mitjana
Les troballes arqueològiques de l’Època medieval ens ensenyen que els jocs de taula han tingut versions creades per importants artesans, amb pedres precioses i bells detalls. Això ens fa pensar que a la cort s’utilitzaven aquests jocs com a regals als reis: “Aquests jocs de moviment, col·locació o captura, en la majoria dels casos són fàcils de construir, perquè poder ser representats inclús amb l’ajuda d’unes línies al terra i unes quantes pedres a mode de fitxa, en els quals les regles són l’element identificador del joc, essent la representació material una ajuda i una millora visual al seu desenvolupament. És evident que existien jocs perfectament realitzats per artesans, amb pedres precioses o materials nobles, ja que són un reflex de la quotidianitat i la feina dels artesans, que realitzaven d’altres utensilis com aquest que podrien ser presents a la societat”.
Alguns dels jocs més representatius de la història daten d’aquests anys: “De l’any 500 fins el 1500, la història dels jocs de taula va anar evolucionant amb noves formes de jugar. En les diferents civilitzacions se seguien jugant variacions dels jocs de les èpoques anteriors, creant-se jocs evolucionats com el Backgamon o Hnefatalf de la cultura víking, que ha arribat a nosaltres per trobar-se en diferents tombes o diferents jocs de l’antiguitat trobats a Mesopotàmia i totes les variants de jocs d’Alquerc o Molí, que es troben reflectits en nombroses pedres tallades en obres monumentals de tota Europa, tant en rutes comercials com religioses, com el Camí de Santiago”.
Durant l’Edat mitjana, Antonio Catalán destaca tres fites fonamentals: l’arribada de les cartes, el llibre dels jocs d’Alfons X i el desenvolupament dels escacs.
"Les cartes o naips, són una nova manera de conceptualitzar el joc utilitzant una sèrie de cartrons il·lustrats que simbolitzen peces numèriques de jocs, que alguns autors defineixen com “daus plans” i que mitjançant les diferents regles, transmeses o creades, es realitzen multitud de jocs diferents utilitzant uns elements fixes. Sens dubte va ser una explosió de creativitat individual, i l’ús d’uns elements comuns per produir entreteniment. El seu origen és una mica incert, tot i que es situa a la Xina, com un joc creat amb cartrons pintats per entretenir les concubines de la cort.”
Respecte el famós llibre d’Alfons X el savi sobre els jocs de taula: “El llibre consta de 4 seccions principals: Escacs, jocs de daus, Backgamon i altres. Va ser acabat el 1283 i l’apartat corresponent als escacs, va ser dictat pel propi rei Alfons X. Indicarem que les úniques diferències principals amb el joc actual són el moviment de l’alfil i la dama. El llibre va ser supervisat pel monarca i va ser realitzat per experts de l’època de les tres religions presents al seu regnat: jueus, moros i cristians, el que demostra la multiculturalitat del jocs en l’època”.
“Aquest llibre representa varies coses a nivell cultural, l’acceptació del joc de tauler com alguna cosa més que un simple entreteniment, l’ús d’una sèrie de recursos per recopilar les normes com si de qualsevol altre coneixement es tractés i l’interès de la intel·lectualitat de l’època per alguna cosa que podria semblar trivial. A més a més, reconeix la importància d’un joc com elsescacs,que ens aquests moments ja es converteix en una representació cultural, perquè jugar denotava una certa preparació intel·lectual, a més a més d’un repte iniciatiu en el pensament complex. Elsescacsdurant aquella època van patir diverses alteracions amb respecte a l’original indi, a la Xina va evolucionar alXian-qii al Japó alShogi,representat amb fitxes planes diferents a les volumètriques d’occident, amb dos cantons, que fan més complex el joc, però de qualsevol manera seguien sent una representació de la guerra, i útils en la formació d’un cavaller o governant”.
Iván Fernández Frías
* Aquest text correspon a una sèrie de lectures i anàlisis del treball de l’any 2020 d’Antonio CatalánCultura y juegos de mesa analógicos: Los juegos de mesa modernos como fenómeno y artefacto cultural contemporáneo,per la UOC.
