XI: Del coleccionisme i la materialitat als JMM
Del coleccionisme i la materialitat als JMM
Siguem sincers: als jugadors hàbils ens agrada col·leccionar. Ja siguin còmics, llibres o sobretot jocs de taula, una part important del hobby és aconseguir una bona ludoteca. Mentre que per alguns no és important perquè ja pertanyen a alguna associació que disposa de tots els jocs que necessiten, per a la majoria la seva col·lecció és sagrada. Un motiu d’orgull al món del joc, que no dubtarà a mostrar i explicar a tot aquell que mostri un mínim interès.
Sobre això del col·leccionisme com a part de la culturajugona, ens diu Antonio Catalán que: “El coleccionisme és intrínsec als jugadors hàbils, no és estrany que un jugador normal pugui acumular més de 20 o 30 títols en uns quants anys, arribant a ser normal passar d’aquest centenar fins a col·leccions d’uns quants centenars. Aquest afany col·leccionista actual neix d’una barreja de factors: l’inici del col·leccionisme dels Hobbygames, els jocs temàtics de 3M i el seu concepte Bookcase al disseny de jocs, el col·leccionisme clàssic de merchandising i el de jocs o cartes col·leccionables per Magic, the gathering”.
Si hi ha alguna cosa que no ens deixa dormir és la quantitat de jocs que hem adquirit i que encara reposen a la llibreria sense que els haguem estrenat. Què passa amb això? Per què ens afanyem en aconseguir l’última novetat en comptes de centrar-nos en aquells jocs que ja tenim? Catalán utilitza un terme molt encertat per pensar aquest fenomen:
“El concepte de l’anti-llibreria d’Umberto Eco és aplicable a l’anti-ludoteca, o “pila de la vergonya”, de jocs adquirits als quals no hem jugat. Jocs que han estat comprats, amb una intenció que va més enllà de ser jugats o provats, de vegades amb l’atracció pel tema, el disseny, l’autor o les seves qualitats, que en alguns casos podrien ser relacionades amb el “fetitxisme” sobre allò material i el sentiment de possessió. Poden estar relacionats amb el nivell de col·lecció completa d’un autor o editorial, o simplement per l’interès de posseir-lo, llegir-lo, observar-lo i col·leccionar-lo, per la simple materialitat de l’objecte. En alguns casos la compra de les diferents expansions i ampliacions d’alguns jocs, que no són necessàries per jugar al joc base, fomenten aquest col·leccionisme, tot i que mai es tindrà temps o la dedicació necessària per poder-les utilitzar, sens dubte una característica explotada per diferents editorials com a incentiu de compra. Els mateixos jugadors reconeixen que tenen tres problemes amb les seves col·leccions: el temps per jugar, els diners per comprar i l’espai per acumular.”
La materialitat dels jocs de taula moderns
Una de les característiques que fan que els jocs de taula moderns siguin motiu de col·lecció és la seva vessant material. Acostumen a ser caixes amb un art molt esmerçat, amb autors i il·lustradors que hi posen els cinc sentits perquè no només sigui un bon joc, sinó que el seu aspecte sigui atractiu. Desgranarem diversos elements que composen la part material dels jocs de taula:
El tauler i els seus components:“Els jugadors aprecien l’estètica, el disseny de producció i la qualitat dels components d’un joc, reconeixen que són importants encara que “grans components” no poden fer un joc bo, però si millorar l’experiència. Una manera de conèixer un joc per ells és veure els vídeos d’”unboxing”, sobre l’obertura d’un joc, en els que s’expliquen els seus components i les seves qualitats, essent determinant en molts casos per a la seva compra. Inclús és apreciada l’obertura d’un joc i reconèixer l’olor de les tintes i el cartró imprès. Moltes vegades els jugadors volen millorar els components originals: utilitzar figures diferents o pintar-les, canviar les monedes de joc, els daus o altres elements per alguns de més qualitat. No és estrany que un joc de cartes, d’encara no 20 euros, protegí amb fundes cada carta, per la seva conservació i per evitar-ne el deteriorament a causa de l’ús, gastant el doble del cost en aquests coses”.
Les caixes dels jocs:“Les caixes són a la vegada contenidor i continent, s’utilitzen a més a més com a referent de compra, com a recordatori i emmagatzemant, sent importantíssima tant la qualitat de la seva imatge, que representa la temàtica del joc, com la qualitat de la seva producció i impressió, a més a més de la seva adequació pel que fa a la mida del joc, existint conceptes com “sobreproduït” per un joc que no necessita tants components de joc, o en el que la caixa sigui massa gran pels components que porta, o que l’ordenació de la cubeta interior permeti un correcte emmagatzemant amb elements protegits.. Existeixen empreses que es dediquen a crear cubetes específiques per jocs d’èxit, per guardar els components i que aquests siguin més fàcils de tenir preparats per la següent partida”.
El lloc on es realitza el joc:“Un altre element important és el lloc on es realitza l’activitat, que normalment requereix tota una sèrie de característiques, com la mida adient de la taula, components accessibles per tots els jugadors i una il·luminació adequada. Normalment els jugadors disposen d’un lloc predeterminat de joc, existint empreses especialitzades en fabricar taules per jocs, amb característiques específiques de mida, compartiments i il·luminació, preparades per poder deixar la partida muntada i poder utilitzar-la per altres necessitats.”
Emmagatzematge:“Una conseqüència de l’anterior pot ser la necessitat de buscar un espai adequat perquè els jocs estiguin llestos i organitzats. En col·leccions petites poden estar col·locats en un prestatge normal i en molts casos els trobem a les sales principals, com els llibres, dvd’s, merchandising o elements de decoració, però quan el número augmenta i arriba al nivell de col·leccionisme, el més normal és que la col·lecció requereixi d’un lloc específic amb els seus prestatges corresponents i elements de decoració que poden incloure des de taulers emmarcats o elements de merchandising dels propis jocs, etc.”
Aquest últim apartat es veu reflectit en l’aparició de nombrosos clubs o associacions que volen compartir l’afició dels jocs de taula moderns. Moltes d’elles compten amb un gran espai on els socis poden deixar els seus jocs, en un ambient respectuós, perquè tothom els pugui utilitzar. Tot i que si te espai a casa, el jugador hàbil acostuma ha preferir tenir la seva col·lecció a mà per ensenyar-la a les visites.
Ens diu Catalán: “Aquests jocs poden estar col·locats als salons principals, despatxos, habitacions dedicades al joc o soterranis perfectament condicionats (principalment als Estats Units), amb una clara intenció de ser exposats pel gaudi del seu propietari i de les seves visites. Serveixen per obtenir un símbol de pertinença i de reconeixement per part del seu grup, de ser un especialista i un jugador hàbil. L’ús de fotografies en diferents xarxes socials, ensenyant la col·lecció de jocs és recurrent, inclús per demanar consell sobre pròximes compres, o com a fons per fer videoconferències i vídeos. El concepte de ludoteca és totalment aplicable en equivalència a la biblioteca, perquè a banda de ser un aparador, es te en concepte de consulta, o de gaudi dels elements per la seva estètica, no només per l’acte del joc en sí”.
Iván Fernández Frías
* Aquest text correspon a una sèrie de lectures i anàlisis del treball de l’any 2020 d’Antonio CatalánCultura y juegos de mesa analógicos: Los juegos de mesa modernos como fenómeno y artefacto cultural contemporáneo,per la UOC.
