XVII: El mercat dels jocs de taula moderns. Hi ha pastís per tothom?
El mercat dels jocs de taula moderns. Hi ha pastís per tothom?
El mercat dels jocs de taula moderns està en ple creixement. Tot i que lluny de la monstruositat que arrossega la indústria del videojoc, la veritat és que tots els ulls s’estan fixant sobre els jocs de taula. Gràcies a estudis com el d’Antonio Catalán, podem preguntar-nos: te sostre? Encara hi ha lloc per més editorials i creadors? O la bombolla haurà d’explotar en algun moment?
Ens diu Catalán:“Segons BGG, el 1985 l’edició de nous jocs estava en uns 800 títols/l’any, augmentant a uns 1000 el 1997, es va duplicar el 2004 arribant a 2000 títols, per sobrepassar els 3000 l’any 2009 i arribar el 2015 als 5000 títols que s’editen cada any de manera estable, uns 15 jocs i expansions noves diàriament. Segons un estudi publicat recentment sobre aquestes dades, s’espera que el número de jocs de taula publicats en el transcurs d’un any, es duplica cada 12.6 anys, en una clara analogia de la llei de Moore sobre processadors”.
Encara que les dades puguin semblar realment insòlites per algú aliè al món dels jocs de taula moderns, pels que hi portem uns quants anys ficats de ple no són números sorprenents. Coneixem gent que es gasta gran part del seu sou en nous jocs, Kickstarters i novetats. O simplement mirem la nostra prestatgeria i veiem els centenars d’euros que ens hem gastat en la nostra estimada col·lecció!“L’any 2003 els espanyols continuaven comprant els jocs de taula que havien comprat tradicionalment al llarg de vint-i-cinc anys, Monopoly, Risk i Cluedo com si res hagués canviat. Aquell any Devir només va vendre 6.000 unitats entre Catan i Carcassonne, des de llavors el mercat ha canviat, a la pàgina dedicada a comunicació i màrqueting sobre jocs de taula moderns, Un toque de juegos191, trobem una sèrie de dades que ens serveixen com a resum. Extrets gràcies a l’històric sobre edició de jocs que manté l’associació Jugamos tod@s desde el 2000.”
“En 19 anys hi ha hagut un increment exponencial del número d’editorials al nostre país i el número no para de créixer. El 2019 hi ha registrades a la base de dades de Jugamos Tod@s 150 editorials i localitzadors de jocs de taula moderns. Aquell mateix any es van publicar al nostre país més de 1.300 jocs. Si ens fixem en el número de jocs de taula publicats, te una tendència (un 12320 % d’increment) en 20 anys, però s’ha d’observar que s’ha duplicat el número de 700 títols del 2018, en només dos anys”. El mercat segueix creixent, de moment, imparable. I és que sembla que existeix un afany consumista exacerbat entre els aficionats als jocs de taula, que d’alguna manera es retro alimenta amb editorials mimant els seus productes i creadors que treuen nou i millor material.
Mida del mercat dels jocs de taula moderns
Revisem les dades que Antonio Catalán recopila per adonar-nos de la mida del mercat, tant a Espanya com a tota Europa:“Segons la Unió Europa el 2014, el mercat de les joguines i els jocs, produïa uns 16.000 milions d’euros i estava constituït per més de 5.300 empreses donant feina a unes 50.000 persones, essent el 84% petites empreses, i els seus productors principals Alemanya, Itàlia i Espanya. Europa compta amb uns 80 milions de nens menors de 14 anys. La facturació aproximada del mercat del joguet a Espanya el 2019 va ser d’uns 1.600 milions d’euros, per comparar, però el mercat dels jocs de taula moderns no està restringit als nens i adolescents, perquè com hem vist, el grup principal d’aficionats te entre 30 i 40 anys, alimentant-se per la primera franja. A nivell global, segons la consultora NPD, es pot calcular el de la joguina en 4000 milions de dòlars i el de Games/Puzzles el 2019 en 2150 milions de dòlars”.
Creixement. Aquesta és la paraula que defineix actualment el mercat dels jocs de taula. La veritat és que ni els millors experts poden augurar quan començarà a atenuar-se la corba, perquè depèn de múltiples factors. Si que podem concloure amb alguns números generals; que cadascú tregui les seves pròpies conclusions:“En una conferència sobre el mercat alemany de jocs de taula moderns, a la fira d’Essen 2018, es va calcular un volum de 50 milions d’unitats venudes, que van facturar 500 milions d’euros. Marta Gracia (al seu article La Venganza Analógica, 2016) recollia la opinió del CMO de Devir, Quim Dorca: Portem més de quatre anys amb creixements superiors al 30% de les vendes dels nostres jocs de taula.
Canals de distribució i venda dels jocs de taula
Els canals de distribució també han canviat, però els jocs de taula moderns estan sent capaços d’adaptar-se també a les vendes online. Potser que aquest sigui un dels secrets del seu èxit? Ens diu Antonio Catalán: “Manuel Aragonés, director de l’institut tecnològic de producte infantil i oci (AIJU), reconeixia en una entrevista, el gener del 2020, que les companyies han d’adaptar-se al canal d’internet i en especial a la venda on-line i Amazon, reconeixent a més a més que la majoria de les empreses de joguines eren petites i mitjanes. Com hem vist els jocs de taula moderns s’han comercialitzat a través d’un canal convencional, creant el seu propi camí per arribar al consumidor, d’una botiga generalista per passar a una venda on-line i en botiga molt especialitzada, que ha dividit al comprador en els dos canals diferents”.
Dos elements vertebren aquest nou canal de venda: la consolidació d’Amazon i l’aparició de les plataformes de Crowdfunding.“(…) grans cadenes com Amazon han començat a ocupar un espai de venda, que creix a través de nous consumidors, essent els antics compradors fidels a les botigues on-line i a la botiga física. Iniciatives de botigues on-line com Zacatrus o Dungeon Marvel, han creat un mercat híbrid, combinant la venda per internet amb la física”.
I Catalán, respecte la financiació colectiva:“El 2008 va néixer una nova forma de finançament i distribució, el crowdfunding. Aquest sistema permet a un creador o empresa, presentar un producte sense finalitzar i obtenir finançament per poder fabricar-lo i vendre’l. El canal de finançament i mecenatge Kickstarter, especialitzat en productes culturals com els videojocs, la cançó i la literatura, augmenta la seva recaptació cada any en més d’un 10% des del 2014, amb una facturació el 2019 d’uns 208 milions de dòlars només en jocs.
Actualment s’ha convertit en una important plataforma de prevenda per productes amb un fort component estètic, mediàtic i artístic, en molts casos amb suport d’una forta I.P. (Batman, Cthulhu, Conan, El senyor dels anells, etc.). Compten amb dissenys i preus que ho farien inviable en una distribució normal, per volum i distribució, amb un producte molt enfocat al fandom, l’especialista, el completista i els jugadors hàbils.
Una altra característica important dels jocs de taula moderns és la de ser un mercat continu, no estacional com el de la joguina. Està dinamitzat més per les fires, les editorials i els ritmes d’edició, que les èpoques de l’any. Una continua producció de novetats fa que els productes tinguin una presència de poques setmanes, tot i que la presentació de productes, en mesos o inclús anys abans de la seva aparició, fa que el producte sigui demanat pel jugador hàbil, inclús comprat en prevenda, pel fet que les tirades acostumen a ser curtes”.
Iván Fernández Frías
* Aquest text correspon a una sèrie de lectures i anàlisis del treball de l’any 2020 d’Antonio CatalánCultura y juegos de mesa analógicos: Los juegos de mesa modernos como fenómeno y artefacto cultural contemporáneo,per la UOC.
