Devirpedia - Elizabeth Hargrave

Pot un autor de jocs guanyar els premis més importants, rebre i comptar amb el favor del públic i passar a formar part del star system amb el seu primer joc? Sí, això passa poques vegades, potser ara més pel nou sistema de comunicació i vendes que suposa el micromecenatge. Què passa si en comptes d'un autor preguntem per una autora? Passa que aquesta probabilitat disminueix dràsticament.

A mesura que el joc va adquirint prestigi social i que, per tant, creix el nombre de jugadors de tota mena i els jocs deixen de ser part d'un univers únicament o principalment freak, puja el percentatge de jugadores fins a apropar-nos cada vegada més a una desitjada igualtat. Aquesta és la situació des de fa molts anys a Alemanya i algun altre país, i ja podem generalitzar-la en la resta de països en què el joc de taula s'ha convertit en una alternativa més per al temps lliure. Però el que serveix per als jugadors, no és suficient per als autors: encara és molt, molt petit el nombre d'autores de jocs. Per això, que Elizabeth Hargrave tingui tant de reconeixement des del seu primer joc és, culturalment i social, de gran rellevància. Tornarem a parlar sobre les autores de jocs, a causa, precisament, de la mateixa Hargrave.

Tornem a la nostra autora primerenca, Elizabeth Hargrave. Viu prop de Washington i sent una veritable passió per la naturalesa, cosa que es manifesta en tota la seva producció lúdica. Té estudis en polítiques sanitàries públiques i ha exercit durant més d'una dècada com a consultora del National Opinion Research Center de la Universitat de Chicago investigant vies de millora dels programes de salut pública per a gent gran dels Estats Units, discapacitats i persones amb baixos ingressos.

Juga des de fa uns quinze anys amb el mateix grup d'amics que la van introduir en els seus primers jocs. Ara juga a gairebé tota mena de jocs (per exemple, adora Race for the Galaxy, el gran joc de Tom Lehmann), encara que confessa que no li agraden els jocs amb massa conflictes o basats en atacar als altres jugadors i que odia els jocs de deducció. Considera que és més creativa durant el seu temps lliure, per la qual cosa s'autoregala molts espais del dia amb el telèfon apagat. Diu que no coneix el secret per a dissenyar un bon joc, encara que afirma donar molta importància a les proves de joc amb el prototip (''algunes vegades, els millors descobriments sorgeixen durant les pitjors sessions de playtest''). Prova els seus jocs centenars de vegades i sempre que li és possible ho fa amb altres autors, perquè hi veuen molt més enllà que els jugadors corrents.

Hargrave va produir una forta impressió el 2019 amb Wingspan, un joc sobre la vida dels ocells d'Amèrica del Nord, amb, entre molts altres materials, 170 cartes bellament il·lustrades per diferents artistes que descriuen l'hàbitat, l'alimentació, l'envergadura, el tipus de niu i altres característiques d'un munt d'ocells. A causa del seu èxit (més de mig milió de còpies venudes en menys de dos anys), el joc original va ser ampliat ràpidament amb una expansió sobre ocells d'Europa i una altra d'Oceania.També el 2019 va publicar Tussie Mussie,un preciós i petit joc sobre el significat del llenguatge de les flors a l'època victoriana.

Pràcticament es podria parlar d'un tractat d'ornitologia, tal és la quantitat d'informació sobre ocells que conté la caixa del joc. Òbviament captiva a les persones que gaudeixen observant ocells, però Wingspan és per sobre de tot un bon joc amb un tema molt potent i totalment entrellaçat amb la mecànica. És del tipus engine building, una família de jocs en què les capacitats dels components (en aquest cas les cartes i la seva disposició en el tauler) van augmentant, segons l'habilitat de cada jugador, a mesura que avança el joc. A més, té múltiples maneres de sumar punts al final de la partida, que és el mateix que dir que es pot guanyar amb diferents estratègies. Això, més la quantitat d'ocells i la rapidesa de les partides (menys d'una hora) ho converteixen en un joc molt rejugable.

Més proves del seu èxit: el premi Spiel des Jahres, el més important del món, en la seva categoria Kennerspiel (per a jugadors experts), el premi Dau Barcelona a la millor autora novella de l'any, atorgat per la premsa especialitzada o un extens reportatge al New York Times, escrit per la prestigiosa periodista científica Siobhan Roberts.

Per als que tinguin la temptació de pensar que Wingspan és un primer joc afortunat que després no es veu correspost per una carrera sòlida, Mariposas(2020) els desmenteix només en qüestió d'un any. Tracta sobre les èpiques migracions de fins a 4.800 km de les papallones monarca entre Mèxic i el Canadà i té una història interessant: l'editorial nord-americana AEG buscava autores per al seu catàleg i Hargrave va enviar la seva proposta de joc, que va ser acceptada immediatament, potser per influència del recent èxit que havia aconseguit amb Wingspan. L'origen de Mariposas es troba durant la lluna de mel de la seva creadora el 2003, quan va visitar una colònia d'aquestes papallones en Michoacán, Mèxic. Aquesta experiència va impressionar-la tant que va decidir convertir-ho en un joc, ja que Hargrave està convençuda que el tema d'un joc és molt important. Només crea jocs amb temes que li agradin.

Mariposas és un joc diferent, dirigit a públic familiar, de regles lleugeres, però en el qual no és obvi el que cal fer, perquè es prenen decisions constantment. Hi ha diferents maneres de puntuar i totes poden conduir a la victòria. Una altra vegada, és un joc amb esplèndides il·lustracions i una producció molt cuidada. Novament, la quantitat de components de joc asseguren partides molt diferents entre elles. I, repetim-ho, amb regles molt assequibles, gairebé només cal saber que a cada torn es juga una carta, s'apliquen els seus efectes i es roba una carta.

Dèiem al principi que Hargrave també és una persona a tenir molt en compte pel seu treball incansable amb l'objectiu de visibilitzar el treball de les dones en l'univers dels jocs de taula. Certament, a la seva pàgina web es pot trobar una enorme secció, ''Women & Nonbinary Game Designers'', amb informació sobre més de 200 autores de jocs. Afirma amb contundència que sí que existeixen autores de jocs, però donem per descomptat que no, i no les busquem. Tan bona va ser la reacció a aquesta iniciativa que Hargrave no ha dubtat a obrir una altra secció dedicada a les persones de color. '

'I try to live by the golden rule, assume the best in other people, and leave the world a little better than I found it'' va respondre sàviament Hargrave com a colofó al qüestionari que Gabe Barrett va enviar a més de 120 autors de jocs i que va publicar al seu llibre Board Game Design Advice (2019).