XV: Els jocs de taula als mitjans de comunicació
Los juegos de mesa en los medios de comunicación
Els jocs de taula als mitjans de comunicació
Antonio Catalán ens diu a aquest respecte:“Els jocs de taula moderns no compten amb una secció de novetats o crítica a la premsa, a la televisió o en altres mitjans de comunicació tradicionals, la seva presència la podem trobar com anecdòtica, ocupant molt més espai als mitjans, altres fenòmens lúdics contemporanis, com per exemple els videojocs, per la seva vessant d’èxit econòmic, per la violència que se’ls atribueix o per l’addicció que poden provocar. També és recurrent utilitzar el concepte de joc per referir-se al jocs d’atzar i a la ludopatia, termes totalment aliens als jocs de taula moderns, però que acostumen a generar confusió”.
Destaquem tres característiques que tenen totes les aparicions dels jocs de taula moderns als mitjans de comunicació tradicional. I és que, segueix Catalán:“El joc de taula només apareix i és justificat als mitjans, en unes formes molt concretes:
- Com a eina d’aprenentatge i educativa.
- Com a forma de socialització.
3. Com a fenomen a l’alça, en contraposició a allò digital.
A la premsa li encanta ressaltar que existeixen jocs educatius, com Cytosis, un joc de biologia molecular; Evolution, un joc sobre l’evolució animal o Pandemic Iberia, un joc sobre la lluita contra diferents pandèmies a la península ibèrica al segle XIX.“(…) un joc pot servir a més a més d’entretenir, com a font de coneixement sobre diferents fets científics, en una revisió del vell concepte d’”instruir delectant. Una altra forma indicada és la de la socialització, citant el joc com a refugi a la velocitat de la societat actual, contra el segrest del nostre temps per part de les pantalles i el domini de la immediatesa. I una part d’ella també es fa ressò del negoci que suposa, amb uns guanys “(…) de 2000 milions de dòlars l’any, plantejant que per algunes persones pugui ser una oportunitat de negoci, tot i que sense entendre la seva complexitat actual com a tal”.
És habitual llegir articles de premsa generalista o programes de ràdio, que quan es refereixen a jocs de taula el situen com a evocació a la infància o la família, anomenant jocs que van poder conèixer llavors, com el Monopoly, Risk, o Cluedo, o jocs familiars com ara el parxís, l’Oca o les naips, desconeixent totalment la situació actual.
Amb aquest esperit de canviar una mica aquesta apreciació de cara els professionals, des del 2013 s’entrega el premi JT@-Prensa a la millor labor periodística sobre jocs a Espanya. Com indiquen a la seva web l’Associació jugamos T@dos:“A Espanya la presència quantitativa i qualitativa dels jocs de taula en mitjans de comunicació encara no arriba a nivells acceptables… / … Volem reconèixer els articles o reportatges sobre jocs i animar els mitjans que informin sobre aquest camp cultural amb més atenció i millor tractament”.
El món digital: ecosistema favorable
En l’univers digital els jocs de taula moderns han trobat un lloc on s’ha desenvolupat tot el seu potencial. Els aficionats a aquest món han creat un teixit de webs, podcasts i videos que són compartits, comentats i marquen la pauta dins dels jocs de taula moderns.
Catalán ens comenta: “En contrast a tot el que s’ha exposat i per entendre com es gesta el reconeixement cultural al segle XXI, valorarem un dels grans responsables de l’èxit dels jocs de taula moderns, sens dubte internet i les xarxes socials. El consum d’internet i de les xarxes socials, segons l’estudi anual de xarxes socials 2019176, en una població entre 16 i 65 anys de 31 milions a Espanya, va indicar que el 92% utilitzen internet i el 85% utilitza les xarxes socials. Twich, Facebook i Youtube, s’utilitzen diàriament per més de la mitat de la població amb telèfon mòbil o navegant amb el seu ordinador. Es ja una forma alternativa d’entreteniment, comunicació i informació, canviant la manera d’apropar-se al coneixement, la publicitat i les aficions. I s’utilitza per l’expansió dels jocs de taula moderns”.
Si una web ha destacat dins l’univers lúdic és Boardgamegeek. La famosa BGG s’ha convertit en un índex especialitzat on es ressenyen tots els jocs que han sortit a la història.“Va ser creada per aficionats el 2000, compta amb més de 117.000 jocs de taula i expansions a la seva base de dades. Inclou tot tipus de dades sobre cada joc: fitxa tècnica, variants, edicions, fotografies, FAQ’s i xats de discussió. 52 categories de mecàniques, milers d’autors, dissenyadors, editorials i un glossari de termes, que està en constant creixement gràcies als usuaris que contribueixen a crear-la. El febrer del 2019, Scott Alden informava que havia arribat als 2.000.000 d’usuaris actius a tot el món”.
Youtube ha estat un clar exemple de la puixança dels jocs de taula moderns al món digital. Jugadors àgils experts han creat canals propis, alguns amb molt bona qualitat i realitzen ressenyes, explicacions de joc, unboxings, etc. Alguns d’aquests canals tenen tanta tirada que són capaços de fer que un producte fracassi a nivell comercial si en parlen malament.
Catalán ens explica alguns exemples internacionals:“The Dice towerfundat per Tom Vasel pot entronitzar, enfonsar o fer conèixer un joc a tota la comunitat mundial, amb audiències de centenars de milers d’espectadors a cada vídeo. Es financia a través de campanyes de Kickstarter aconseguint més de 300.000 dòlars el 2020. Dins del canalGeek & Sundry,que es dedica a ensenyar la millor “indie geek culture”, hi ha el canalWil Wheaton’s TableTop,dirigit per l’actor de sèries de televisió, on realitza partides en directe i analitza jocs comercials. Compta amb una mitjana d’1 milió de visualitzacions per vídeo i el 2014 es va finançar amb 1.4 milions de dòlars mitjançant crowdfounding”.
A nivell nacional només en citarem alguns com:“La mazmorra de Pacheco, amb 70.000 subscriptors,Análisis parálisis,amb 30.000, o els canals creats per les pròpies editorials que han entès el mitjà com una manera senzilla i econòmica de difusió comZacatrusoDevir TV. Per acabar, hauríem d’anomenar aJugando con Ketty, un canal xilè, pioner a l’Amèrica del Sud i5 minutos por juego, un canal ja desaparegut que va néixer el 2010 i que va servir d’aparador a molts editors i autors al principi”.
Iván Fernández Frías
* Aquest text correspon a una sèrie de lectures i anàlisis del treball de l’any 2020 d’Antonio CatalánCultura y juegos de mesa analógicos: Los juegos de mesa modernos como fenómeno y artefacto cultural contemporáneo,per la UOC.
