III- L’ésser humà ha nascut per jugar
L’ésser humà ha nascut per jugar
Joaquim Dorca explica en aquest text perquè les activitats que impliquen joc i relacions amb altres persones fan feliç l’ésser humà. Parlant estrictament en termes biològics, hem de tenir en compte que existeixen hormones i substàncies que proporcionen aquesta sensació de felicitat. Ens diu Dorca sobre això: “Es veu que la majoria de les activitats on resideix la descàrrega de dopamina -el neurotransmissor del plaer-, de la serotonina -«l’hormona de l’humor»- i la oxitocina -la de l’afecte, les relacions socials, la lactància i l’orgasme- involucren majoritàriament la presència física d’altres persones.”
La varietat d’activitats que podem fer amb altres persones és enorme, sempre que un element digital no sigui l’intercessor entre ambdós. És a dir, compartir junts el visionat d’una sèrie pot ser una experiència plaent, però no implica que s’activin les hormones del plaer que citàvem més amunt. Joaquim Dorca enumera alguna d’aquestes activitats que sí que ens proporcionen una descarrega química plaent: “Alguns exemples són els àpats amb les nostres amistats o la nostra família, el cant coral o la participació en un grup de música, l’esport aficionat, evidentment el sexe i, indubtablement, els jocs de taula.”
Molta gent aficionada als esports poden apuntar que, davant activitats intel·lectuals, l’adrenalina que aquestes activitats físiques proporcionen al cos són realment el que aporta la felicitat. Els jocs de taula activen descàrregues d’adrenalina? Diu Dorca: “El cas de l’adrenalina mereix una reflexió apart. Per un cantó, és possible que les conegudes com a descàrregues d’adrenalina estiguin associades a activitats de risc que per alguns són plaents, d’aquí l’auge dels esports de risc, per exemple. Però aquesta no la podem considerar dins el grup de les hormones de la felicitat, entre altres raons, perquè pot resultat addictiva, com en el cas de les ludopaties, per estar relacionada amb l’obtenció de recompenses que poden determinar el nostre comportament. Alguns jocs de taula, com els jocs de rol clàssics, provoquen aquesta excitació, aquest estrès, durant el combat final contra el principal enemic del grup de jugadors. En tot cas, es tracta de situacions totalment excepcionals.”
Aquesta descàrrega d’adrenalina, excepcional als Jocs de Taula, sí que es dóna als videojocs. Per això, ens diu Dorca, l’alta càrrega d’addicció que tenen: “Al contrari, el motor de l’addicció a molts videojocs es basa en les petites descàrregues d’adrenalina que rebem contínuament quan abatem un enemic, trobem un premi en forma d’equip o pujem de nivell augmentant el rendiment del nostre avatar. Aquesta és una de les grans diferències entre els jocs de taula i els videojocs. De fet, es tracta d’una diferència abismal.”
Beneficis dels jocs de taula
Però quins beneficis poden aportar els Jocs de Taula? Dorca assenyala alguns d’aquests elements que fan tant especial aquest tipus d’oci: “El joc de taula fomenta el criteri propi a través de la presa de decisions, i diverteix mentre ensenya a guanyar i a perdre. Suposa un repte de superació personal, perquè cada vegada que iniciem una partida, aquesta es desenvolupa sota l’acceptació d’un reglament igual per tots els jugadors, independentment del sexe, l’edat o els ingressos. El joc ens fa experimentar i treballar el cervell de la mateixa manera que l’esport fa treballar el cos. També impulsa la nostra comprensió lectora, per exemple, quan llegim les instruccions, i també desafia la nostra capacitat d’ensenyament quan expliquem com jugar a la resta de jugadors.”
No només aporten beneficis a nivell cognitiu, sinó que afavoreix de manera lateral una altre tipus d’activitats i aporta beneficis extra que tots elsjugones tenim present: “Els jocs de taula són l’excusa perfecta per compartir temps de qualitat en companyia d’altres persones, sense pantalles pel mig. Són l’esquer que atrau l’atenció dels jugadors cap a temàtiques -història, matemàtiques o literatura, per exemple- que passen dins el joc. Són l’eina indispensable d’una activitat de llibertat, perquè jugar és quelcom que fem per divertir-nos, i sense esperar res essencial.”
Les editorials, cada vegada més nombroses, han hagut d’adaptar-se a una màxima que els ha fet assemblar-se cada vegada més a les editorials tradicionals de llibres: “A tothom li agrada jugar, però no a tothom li agrada jugar al mateix, ni sempre als mateixos jocs.”
Resurrecció dels jocs de taula
Quines han estat les causes que han propiciat aquest auge imparable dels Jocs de Taula? Tots els que tenim una edat recordem com als anys 80 i 90 els jocs de taula eren poc més que un apèndix dins els catàlegs de joguines. Joaquim Dorca ens ho explica així: “Per entendre el que ha passat hem de remuntar-nos a principis dels anys noranta del segle passat. Els jocs de taula més populars començaven a tenir una edat. Després d’uns anys daurats de vendes als setanta i vuitanta, ara tocava mesurar-se amb la competència dels videojocs; i els jocs de taula van començar a quedar relegats a la categoria de regals pels més petits de la casa. Van passar, com es diu en l’argot dels jugones a «veure poca taula».”
“En aquella època els jocs de taula tenien una venda estacional molt enfocada a la campanya de Nadal, i el seu màrqueting girava entorn a títols clàssics, anunciats a televisió i amb un enorme coneixement de marca. Es tractava de grans jocs on l’atzar tenia un pes significatiu i els reglaments amb prou feines ocupaven una pàgina. Es buscava l’efecte d’entrada fàcil, la idea de «recomanat de 3 a 99 anys». De totes maneres, unes regles senzilles acabaven provocant la clàssica aparició de «les regles de la casa» o el «aquí hi juguem així». De forma intuïtiva la gent intentava millorar els reglaments i l’experiència de joc inventant noves dificultats i nivells de complexitat.”
Els videojocs havien acabat per reduir els jocs de taula a una presència anecdòtica al mercat. Però no per tots: un grup de tossutsjugones s’entestava a jugar al rol o a jocs de miniatures. Són aquests valents els que han mantingut encesa la flama fins el moment actual: “Al costat de la potència i les possibilitats dels videojocs, que van produir un efecte hipnòtic sobre les noves generacions i també entre els que havien sigut jugadors de tauler a la seva infància pre-informàtica, els jocs havien quedat antiquats. La baixada de preus dels ordinadors personals domèstics i l’aparició de les consoles portàtils, com la Game Boy de Nintendo, van començar a relegar l’entreteniment de cartró a dates assenyalades entre la majoria de la població occidental, com festes de Nadal o aniversaris.”
“Només els que eren coneguts despectivament com nerds -friquis, a Espanya- seguien tossudament utilitzant jocs de taula de forma habitual, ja fos jugant a cartes, com les de Magic The Gathering, a jocs de rol, com Dungeons & Dragons (Dragones y Mazmorras), a jocs de miniatures, com Warhammer Fantasy, o a jocs bèl·lics històrics, els wargames. Aquests títols van mantenir viva la flama del joc de taula presencial a tot el món als anys noranta.”
* Aquest text correspon a una sèrie de lectures i anàlisis de la feina de l’any 2019 de Joaquim DorcaManual de juegosper l’Editorial Devir S.A. Iván Fernández Frías
