Devirpedia - Klaus-Jürgen Wrede
Per a anar al gra, diguem que Klaus-Jürgen Wrede és un creador, i no només un creador de jocs. És clar que, amb l'èxit mundial de Carcassonne(en vendes, premis, nombre d'expansions, i crítiques) costa una mica afirmar això. Comencem pel principi.
Wrede va néixer el 1963 a Arnsberg (al land alemany de Renània del Nord-Westfàlia) en el si d'una família de músics. Va estudiar violoncel i piano i als 16 anys va compondre la seva primera obra. Va estudiar en la Musikhochschule i a la Universitat de Colònia, al mateix temps que s'interessava per la literatura i els jocs. El 1989, quan va visitar la fira d'Essen per primera vegada, ja era un magnífic jugador. Potser va ser llavors quan va decidir que els jocs també podien ser la seva vida. Acabats els estudis de música, teologia i pedagogia, va començar a treballar de professor en un institut de Colònia.
L'any 2000 va publicar el seu primer joc, i no va poder començar de millor manera, perquè aquest joc era Carcassonne, que de seguida va guanyar tots els premis possibles i es va convertir, gairebé també de seguida, en un clàssic. Abans havia creat altres jocs que encara no havien vist la llum i fins i tot havia escrit una documentada novel·la policíaca d'estil històric, Das Geheimnis des Genter Altars (''El secret de l'altar de Gant'', que no es va publicar fins al 2015 i que no ha estat traduïda a cap llengua). Aquesta novel·la és important perquè demostra el seu fort caràcter creatiu i perquè va ser durant un viatge al sud de França, per a documentar-se al país dels càtars per a la seva novel·la, que va quedar fascinat per les ciutats que va visitar, especialment per l'emmurallada Carcassona. Allà va concebre el joc, com una simulació de la creació i el creixement de ciutats i castells en l'època medieval. Quan va tornar a Colònia va escriure i desenvolupar el joc durant sis mesos i el va enviar a tres editorials, de les quals Hans im Glück va respondre immediatament. La resta, la introducció dels meeples (peces de joc amb figura humana que ens van fer oblidar les fitxes quadrades o rodones de sempre, que van passar a ser presents en un munt de jocs fins a simbolitzar els jocs contemporanis i, que sense ser una creació específica del joc, sí que es van popularitzar a través d'ell), el Spiel des Jahres, el gairebé nou concepte d'un tauler de joc buit que es va construint a mesura que els jugadors dipositen les seves fitxes a la taula, les vendes milionàries..., ja és història.
Wrede ha creat, fins el dia d'avui, si deixem de banda les dotzenes d'expansions completes o simples variants de Carcassonne, uns altres divuit jocs, però qui els tindrà en compte al costat de la fortalesa del seu germà gran?. Bé, ell sí que ho fa, ell sí que creu que altres jocs seus haurien de tenir més rellevància, ell sí que els té entre els seus preferits, sempre al costat de Carcassonne, és clar. Aquests jocs són Mesopotamia (2015 i que li va suposar tres anys de desenvolupament), Bali(2017) i Calavera (2019), dels quals només Bali ha estat publicat a l'estat espanyol, la mateixa sort que han tingut la majoria dels seus jocs, llevat de La noche que cayó Pompeia (editat originalment el 2004), un joc, d'altra banda, molt ben valorat per la crítica.
El que més l'interessa dels jocs és la part temàtica. Per això la majoria de les seves creacions s'alimenten de la història o tenen el seu origen en un fet històric. En les seves pròpies paraules, ''els jocs han de transportar-me a altres cultures, a altres mons, si no, no m'interessen''. Dins la seva ment, tots els seus jocs comencen amb un tema, al qual li busca una mecànica adequada, mai a l'inrevés, i de la forma més simple possible. Per exemple, de La noche que cayó Pompeia va arribar a investigar fins a dues-centes versions i canvis en la mecànica. No li acabava de satisfer perquè el resultat era un joc massa complicat per a ser divertit per a un públic familiar. Amb Carcassonne no va descansar fins a trobar l'equilibri entre simplicitat de regles i (suau) profunditat de joc.
Ara viu prop de Colònia, en un ambient rural molt tranquil, envoltat d'animals. Juga sempre que pot, amb la seva parella i un reduït grup d'amics. I evidentment a festivals i convencions. Li agrada jugar a jocs que li facin conèixer mons diferents del seu i que no siguin ni massa llargs ni massa complexos, els que es coneixen com a jocs familiars amb un plus d'estratègia i complexitat, com són gairebé tots els seus propis jocs.
Klaus-Jürgen Wrede continua creant, sense aturador. Anuncia dos nous jocs per al 2021. Potser, diu, torni a compondre o a escriure una altra novel·la, encara que ser un autor de jocs d'èxit no li ha de deixar massa temps per a conrear les seves altres facetes creatives.
El que més li agrada: jugar, llegir, estar amb els seus amics... i el pa de gingebre.
