IV - La increïble història del Manifest Posagots
La increïble història del Manifest Posagots
Totes les revolucions tenen un començament i un moment que les defineix com a tal. I encara que l’auge i el boom dels Jocs de Taula Moderns pot ser més un cúmul de circumstàncies econòmiques, creatives i de màrqueting, té la seva petita història interna especial. Parlem, com no podia ser d’altra manera, del llegendari Manifest Posagots.
Però posem-nos en situació i veiem que ens diu Joaquim Dorca. Tot i que els jocs de taula durant els anys 90 es mantenien vius gràcies als nerds, que jugaven insistentment a jocs de rol (Vampiro, Dragones y mazmorras (D&D), El señor de los Anillos, etc), jocs de cartes col·leccionables (Magic: The Gathering com a èxit absolut) o jocs de miniatures, (Warhammer i Warhammer: 40.000) semblava que els jocs de tauler quedaven fora de les grans lligues: “Una indústria podia construir-se sobre les espatlles d’adolescents d’institut ben estudiosos i quatre professors de matemàtiques i geografia obsessius i amb síndrome de Peter Pan.”
Existia una gran quantitat de jugadors a Alemanya que van ser capaços de muntar els fonaments de la indústria tal i com la coneixem ara, i tot va començar una nit de finals dels anys 80 amb la firma de l’anomenat “Manifest Posagots”.
Un Manifest per exigir els drets d’autor
Aquell temps, els dissenyadors de jocs de taula es reunien al voltant de les fires de joguines per mostrar les seves creacions, perquè no existien fires o convencions específiques de Jocs de Taula: “Afortunadament, a Alemanya existia una base d’aficionats al tauler que va iniciar una revolució. Es coneix com el Manifest Posagots (Bierdeckel-Proklamation, en alemany). Diu la llegenda que en un bar, davant d’unes cerveses, la nit del 2 de febrer del 1988, a la cafeteria de la Fira Internacional de la Joguina de Nuremberg, 13 autors de jocs van firmar sobre un posa gots aquesta declaració: «Cap de nosaltres donarà un joc a una editorial si el seu nom no surt a la portada de la caixa».”
"Aquella recordada nit a Nuremberg és coneguda com Perlhuhn-Abend; «la nit de Perlhuhn (gall d’indi)». El promotor de la iniciativa va ser Reinhold Wittig, que tenia una marca personal de jocs anomenada Edition Perlhuhn, fundada l’any 1976. Fins llavors, el número d’autors dels grans jocs de taula clàssics que havien dominat els mercats havia quedat oblidat. Ningú sabia qui era el dissenyador d’aquest o aquell joc i, per descomptat, mai van veure un dòlar de royalties per les seves creacions”.
Com diu Dorca, era alarmant veure que jocs àmpliament coneguts no comptaven amb drets d’autor o reconeixement. El Palé, Monopoly o Risk, per citar alguns exemples, aconseguien vendes multimilionàries per les editorials mentre que ningú recordava qui eren els autors que els havien creat i dissenyat. I aquest fet va suposar un canvi de rumb en la indústria del joc, marcant un precedent per tots els autors posteriors.
Ens diu Dorca: “Aquest fet va canviar la indústria i la va empènyer a un format similar al de la indústria del llibre. Van aparèixer nous creadors, nous premis al disseny i petites editorials, i es va obrir una categoria de llicències de propietat intel·lectual nova: la de l’autor de jocs de taula.”
“Sense aquest pacte, sense aquest canvi al lliure accés als continguts d’autor, previ pagament de royalties, hauria estat impossible la revolució creativa que s’ha produït al sector. Un editor de jocs independent pot accedir a contingut de qualitat i explotar els seus drets tractant directament amb un nou elenc d’autors professionals.”Una nit de cerveses va marcar el començament d’una indústria milionària, on reconeixem els autors i inclús sabem quines característiques fan únics els seus jocs, igual que passa amb els grans escriptors.
L’èxit de la indústria dels Jocs de Taula
Una de les claus de l’èxit dels Jocs de Taula ha estat l’aparició de diferents autors a tot el món que han aportat el seu toc personal a les seves creacions. Sense el manifest posagots, molts d’ells no haurien tingut el recolzament necessari o les ganes de fer un prototip i ensenyar-lo a les grans editorials. Ens diu Joaquim Dorca: “L’èxit i l’empenta de la indústria dels jocs de taula són deguts, en bona part, a l’aparició de la figura de l’autor. Knizia, Faidutti, Teuber, Garfield, Wallace, Seyfarth, Rosenberg, Maggi, Nepitello, Ibáñez, Allué, Fraga, Gómez, Bauza, los Brand, Vaccarino, Leacock, Herman, Matthews, Gupta, Dorra, Colovini, Chvátil, Friese, Cathala... La llista és llarga. Tots aquests autors, més o menys prolífics, han atorgat un segell a les seves creacions que els aficionats valoren i persegueixen, i els novellsacaben per anar descobrint.”
Per una editorial, poder apostar per un autor reconegut és sinònim d’èxit. Però com que és una indústria en plena construcció, no està vetada a autors novells que volen dissenyar el seu primer joc. Això és molt important, perquè si bé l’últim joc de certs autors és molt esperat, un autor pot ser conegut amb un primer joc i fer-se un forat dins la indústria. “L’autoria als jocs de taula ha construït un catàleg global de continguts del qual se’n nodreixen la indústria i els jugadors, curiosament a través d’internet. Abans del manifest posa gots les grans multinacionals tenien pocs incentius per innovar. Les seves vendes s’aposentaven en el coneixement de les marques que comercialitzaven. Perquè canibalitzar les seves vendes amb nous productes? La forma que tenien de fer créixer el seu catàleg era comprant empreses més petites que tinguessin títols consolidats”.
“En un món amb 500 jocs vius, aquesta era una manera de créixer adequada. Amb un mercat amb més de 4.000 novetats l’any, es tracta d’un model amb moltes esquerdes per les quals es colen la innovació, la híper connexió global dels consumidors i el micro mecenatge.”
De tot això se’n pot deduir la necessitat, retro alimentada pel mercat, que una editorial ha de tenir un catàleg ampli. Els jugadors són (som) uns compradors exigents però generosos: abracem les novetats i els clàssics, les marques reconegudes (Star Wars, El señor de los anillos…) i els nous mons. A uns ens agrada jugar a jocs de temàtica espacial i a d’altres a jocs costumistes, com criar animals; i a la majoria, una mica de tot! Aquí resideix la gràcia dels Jocs de Taula.
Ens diu Dorca: “La rellevància del factor autoria del joc habilita l’aparició de petites empreses locals que llicencien els seus productes de forma global i prosperen. Aquest format de generació de continguts reforça la idea de «a tot el món li agrada jugar, però no a tot el món li agrada jugar al mateix». Els autors són responsables de la gran diversitat d’estils, mecàniques, durades, complexitat i temàtiques que han envaït les prestatgeries de les botigues de tot el món.”
“Com a exemple, el catàleg de Devir reuneix a 110 autors diferents, una cosa impensable en la indústria existent abans del Manifest Posagots. Cada any apareixen nous dissenyadors capaços d’aportar visions innovadores a temàtiques i mecàniques, tant noves com ja existents.”
* Aquest text correspon a una sèrie de lectures i anàlisis de la feina de l’any 2019 de Joaquim DorcaManual de juegosper l’Editorial Devir S.A. Iván Fernández Frías
