Devirpedia - Marsha J. Falco

"Setés un joc que consta únicament de cartes amb tres formes diferents (rombes, ovals i ones o titlles) repetides una, dues o tres vegades en tres colors (vermell, lila, verd) i farcides de diferents maneres (buit, ombrejat, ple), és a dir 3 formes x 3 quantitats x 3 colors x 3 fons = 81 cartes totalment diferents l'una de l'altra.

Hi pot jugar qualsevol nombre de persones, a partir de qualsevol edat (a la caixa aconsellen, amb bon criteri, a partir de 6 anys), només es necessiten les cartes, una taula on col·locar-les i una bona dosi de percepció visual, capacitat per als conceptes abstractes i agilitat mental. Després de barrejar la baralla, a cada jugada es posen dotze cartes cap per amunt formant un rectangle de 3 x 4 cartes. Els jugadors no tenen cartes a les mans, no toquen les cartes, simplement les miren tots alhora i tracten d'aplegar mentalment tres cartes que per cadascuna de les quatre característiques siguin totalment iguals o totalment diferents. El primer que ho aconsegueix, es queda les tres cartes. Es col·loquen tres cartes noves de la pila i es torna a jugar. Quan no queden cartes, guanya la partida qui en tingui més. Si algú s'equivoca, ha de retornar tres de les cartes guanyades prèviament. I ja està.

Sí, sona estrany. No sona a joc. És més, això de ''tres cartes que per cadascuna de les quatre característiques siguin totalment iguals o totalment diferents'' és raríssim, no? Sense comentaris, la resposta és tres vegades ''sí''. Només jugant-hi, i després de pifiar-la un parell de vegades, s'entén perfectament què és Set,el joc preferit pels matemàtics, ja que hi troben innombrables recreacions i aplicacions, dins i fora de l'aula. Per exemple, la possibilitat que no hi hagi cap set (''conjunt'', en anglès) entre dotze cartes triades a l'atzar (espòiler: només un 3,23%), que és el nombre màxim de cartes que es poden ajuntar sense que hi hagi cap set (espòiler: 20), o quants sets diferents es poden formar amb les 81 cartes (espòiler: 1.080).

Certament, Set és un bon exemple del que ha de ser un joc útil per a l'aprenentatge. Se sol parlar de ''jocs educatius'' per descriure jocs que inclouen continguts curriculars, sense que importi en absolut que el joc sigui divertit i que vingui de gust jugar-lo, perquè hi ha qui pensa (potser massa gent) que aquells jocs només serveixen per a aprendre. Com afirma la mateixa Marsha Falco, els jocs han de ser divertits, i poden servir també per a pensar.

Ben al contrari, Set és un gran joc que, a més d'haver proporcionat estones emocionants als seus milions de jugadors, permet aprendre nocions o desenvolupar aptituds vinculades a la lògica, el reconeixement de patrons,l'orientació espacial o la concentració, aspectes gens negligibles en l'aprenentatge.

És un dels pocs jocs de taula contemporanis, si no l'únic, que forma part dels passatemps diaris de The New York Times. Per ser exactes, en va formar part fins al fins a juliol del 2020, quan va desaparèixer de les seves pàgines com a primer efecte col·lateral de l'adquisició de la companyia familiar Set Enterprises per PlayMonster, empresa dedicada a l'oci familiar i propietat d'un fons d'inversió.

Marsha J. Falco va crear Set Enterprises el 1988 precisament per comercialitzar el joc que havia ideat el 1974. L'èxit li va permetre dedicar-se a dissenyar més jocs, fins a una quinzena, encara que cap va assolir la rellevància de la seva primera creació. La idea se li va ocórrer a la Universitat de Cambridge, on estava estudiant. Durant una recerca genètica, concretament si l'epilèpsia és hereditària en els pastors alemanys, va canviar les dades que anava recopilant de cada gos analitzat per símbols que agrupaven dades del mateix tipus. En una presentació del seu treball a uns col·legues veterinaris, mentre explicava les combinacions matemàtiques dels diferents símbols algú va dir ''Clar, aquests símbols serveixen per formar sets, és divertit, sembla un joc''. Aquí va començar a néixer el joc, que no cristal·litzaria fins a la creació de l'empresa.

La mateixa Marsha va dirigir Set Enterprises durant molts anys fins que, en retirar-se, va deixar-la en mans de la seva filla Colette. Ara, jubilada, es dedica a passejar a cavall i a tasques humanitàries. I a jugar i crear nous jocs! "