Devirpedia - Phil Harding-Walker

Hi ha autors de jocs que confessen obertament que no juguen a jocs d'altres creadors, o ho fan molt poc, per tal de mantenir la puresa de les seves pròpies obres; per a no rebre influències. Molts altres, en canvi, són grans jugadors i estan especialment satisfets de poder ser inspirats, precisament, per altres jocs, per conceptes creats o desenvolupats per altres autors.

És el cas de l'australià Phil Walker-Harding. Sentir-lo parlar sobre els seus jocs és un exercici d'humilitat, més encara en el cas d'un autor que, en pocs anys, ha vist les seves publicacions convertides gairebé sempre en èxits comercials i de crítica. Vegem alguns exemples de mecàniques cedides, segons ell mateix afirma: Dungeon Raiders(2011) li deu molt a For Sale (Stefan Dorra, 1997), Sushi Go (2013) beu del drafting de 7 Wonders (Antoine Bauza, 2010), va crear Cacao (2015) en part per la seva admiració per les peces de joc de Carcassonne(Klaus-Jürgen Wrede, 2000), Imhotep(2016) té relació amb la distribució de cartes de Coloretto (Michael Schacht, 2003), els diversos Adventure Games (2019) que ha creat amb Matthew Dunstan i altres autors són un homenatge evident als escape room. En les seves paraules, ''la majoria de les meves idees provenen de jugar a altres jocs; si he gaudit amb un joc, un nou concepte pot desencadenar-se en la meva ment''. Així de fàcil: si el mecanisme de draft que va fer popular 7 Wonders (seleccionar una carta i passar la resta a un altre jugador) és divertit, ell diu ''vull ajudar a viure aquesta mateixa experiència en la seva forma més simple'' i crea Sushi Go.

A què juga Phil Harding-Walker? Doncs a jocs que s'assemblin als que li agrada dissenyar, entre els seus favorits: Carcassonne, For Sale, Blokus (Bernard Tavitian, 2000), Acquire (Sid Sackson, 1964) o Una noche: el hombre lobo (Ted Alspach i Akihisa Okui, 2014), encara que menysprea els jocs més complexos, com Race for the Galaxy (Thomas Lehmann, 2007), Tigris i Éufrates (Reiner Knizia, 1997) o Los príncipes de Florència (Wolfgang Kramer, Richard Ulrich i Jens Christopher Ulrich, 2000).

Significa tot això que Harding-Walker és un autor amb una reduïda biblioteca de mecàniques de jocs, amb poques eines per a crear un joc? En absolut, al contrari, la seva llarga carrera com a jugador i la seva voluntat palesa de crear jocs amb regles simples (que es puguin explicar en cinc minuts o menys) però que atreuen igualment als jugadors més experimentats, amb un aprenentatge molt ràpid, que puguin interessar a diferents tipus de públic, s'ha materialitzat en el disseny de jocs elegants, divertits i, moltes vegades, addictius. I sempre pensa en l'experiència del jugador, per la qual cosa no li costa gens eliminar aspectes d'un joc que puguin allargar una partida innecessàriament o discutir el que faci falta amb un editor per a convèncer-lo de la importància de canviar un component del joc. No cal dir que aquesta capacitat no està a l'abast de tot el món.

Retrocedim al 2011, a la fira de jocs d'Essen, a Alemanya, on succeeixen les coses importants pel que fa al món dels jocs de taula. És la primera visita de Phil a la fira (Austràlia es troba tan lluny...), presentarà prototips a alguns editors. Fins llavors, publicava els seus jocs artesanalment i en petites quantitats, a través de la seva pròpia companyia, Adventureland Games. El primer joc que ha produït de manera professional ha estat aquest mateix any, Dungeons Raiders, amb un tiratge de 2.000 exemplars. A Essen coneix a un editor, Pol Cors, amo de la petita editorial catalana Homoludicus, que s'enamora del seu joc i li compra els drets per a tot el món. Va ser el primer negoci de Harding-Walker, el que li va fer comprendre que havia de dedicar-se a la creació de jocs, no a la producció i la comercialització. Des de llavors, ha publicat, sense comptar expansions, 22 jocs, xifra que sí que inclou els dos o tres anunciats per al 2021.

Sembla evident que un autor amb tant èxit de vendes com Phil Walker-Harding hauria de dedicar-se per complet a la creació. Doncs no és així, compagina el disseny de jocs amb el treball pastoral a la seva església, on es fa càrrec d'una petita congregació. Per a ell és la millor combinació, en les seves pròpies paraules, ''els dos treballs encaixen perfectament''. És més, està convençut de la sorprenent capacitat dels jocs per a crear espais socials i unir a la gent en franca companyonia, compartint la mateixa experiència. Pensa que la millor part de la creació de jocs és atreure a gent de totes les edats al voltant d'una taula. Per què no a l'església?

Els seus jocs neixen d'un tema que li interessa, al qual de seguida acompanya amb una mecànica accessible, a l'abast de tota mena de jugadors. El seu interès per Egipte i les piràmides es plasma a Imhotep, de la mateixa manera que la seva afició pel menjar japonès es troba a la base de Sushi Go, al qual, a més, li va d'allò més bé el fet que les cartes vagin donant voltes de mà en mà al voltant de la taula, talment com les cintes sense fi que porten el menjar a totes les taules a molts restaurants japonesos.

Phil Harding-Walker és un home feliç que comparteix la seva vida amb la seva dona Meredith i el seu gat Remy a Sidney. Juga en diferents grups, especialment en un format per parents molt propers, als seus propis jocs o a jocs d'altres autors.'