VII: Una aproximació conceptual als jocs de taula moderns
Una aproximació conceptual als jocs de taula moderns
Antonio Catalán prova d’enquadrar les diferents tendències i intents de definició del complex món canviant dels jocs de taula. Per fer-ho, igual que molts autors contemporanis, atorga o matisa amb la paraula “modern” aquesta nova onada de jocs que tots coneixem, estimem i entenem. Jocs amb autor reconegut i amb una complexitat determinada.
Catalán, no obstant ens avisa:“El terme i el propi concepte de modern, no neix de cop i volta, o com a element de màrqueting per part d’una editorial. Una primera cerca a Google en castellà, amb les paraules “joc de taula modern” ens ofereix unes 24.700 entrades, en canvi el terme “modern board games” en anglès, ens dóna uns 230.000 resultats. Al cercadorResearchgate.net, trobem més de 100 entrades amb articles acadèmics, al Google acadèmic més de 400 entrades d’articles, tesis i llibres l’usen”.
S’ha utilitzat modern per diferenciar-ho d’allò clàssic i antic, basant-se en el moment històric de la revolució industrial com a punt d’inflexió. “S’ha utilitzat acadèmicament per diferenciar els jocs nascuts després de la revolució industrial, com Halma, Ataque i després en altres obres per designar els de l’època del màrqueting del segle XX, com el Monopoly o l’Scrabble. El llibre de David Pritchard del 1975, The Games & Puzzles Books of Modern Board Games104, analitza com a jocs moderns l’Scrabble, Diplomacy, Mastermind, Twitx o Escape form Coldit, desenvolupant la seva història, regles i estratègies”.
El terme comença a fer-se popular per les xarxes i els blocs, per diferenciar tots aquells jocs de taula diferents dels jocs comercials dels anys 80, o els clàssics i familiars que tots coneixem, tot i que manca l’autor, com el parxís, l’oca, els escacs, les dames, naips, etc. Aquests han estat transmesos de forma oral i no encaixen en la nova onada.
L’origen del concepte? Catalán fa una lloable labor de rastreig fins que arriba al punt de partida: “Tot i que potser l’article que empra d’una forma clara el terme és Modern Board games: It’s not Monopoly any more 106 d’Scott Nicholson el 2008, que ja parla d’una sèrie de característiques i diferenciacions amb altres jocs. A partir de llavors el terme ha estat utilitzat en diferents camps, des de l’educació, la computació, la psicologia o el disseny. Després la tesi doctoral de 2010 i posterior llibre d’Stewart Woods, Eurogames: The Design, Culture and Play of Modern European Board Games, ja van encunyar el terme com a definitiu”.
Tipologies: una aproximació grosso modo
Tot i que tu, jugador hàbil, voldràs alçar la veu davant la llista següent per faltar relativament a la veritat, l’intent de l’autor és fer un llistat basat en generalitats. I molt encertadament, al meu entendre, perquè engloba tots els jocs possibles sense delimitar excessivament el seu perfil. I és d’aquesta manera com s’ha de llegir, sense buscar una necessària delimitació molt més detallada.
Jocs tradicionals- Traditional and classic board games: sense autor conegut, sense drets comercials.
Jocs de producció massiva- Mass market: Propietat dels fabricants i de producció massiva, no paren atenció al disseny del joc, a l’autor o al jugador.
Jocs familiars- Family games: Per un mercat massiu, amb mecàniques i regles molt semblants entre ells i que depenen molt de l’atzar.
Jocs de gènere- Pulp games: Inspirats en pel·lícules, llibres o productes creatius, amb mecàniques d’altres jocs, afegint contingut al tema.
Jocs per festes- Party games: Senzills, per grups, enfocats a la interacció social.
Jocs d’especialista- Hobby games: El tema i les mecàniques són originals, reconegudes i emfatitzades, pertanyen a petites editorials.
Jocs de guerra- Wargames: Jocs de simulació històrica, amb la idea de simular un conflicte.
Jocs de rol- Role-play games: Jocs cooperatius, en els que mitjançant la interpretació els jugadors s’enfronten a una aventura fictícia, arbitrada per un d’ells en un entorn controlat.
Jocs americans- Americangames/Ameritrash: jocs dissenyats amb un fort component temàtic i mecàniques amb molts components. Dissenyats en països anglosaxons.
Jocs europeus- Eurogames: Simplificació de temes, amb l’atzar quasi eliminat, regles senzilles, vàries maneres d’aconseguir la victòria, duració limitada i components de qualitat.
Jocs de cartes coleccionables- Collective card Games: Jocs de cartes en els que es creen baralles individuals de joc, a través de la compra de cartes, que creen múltiples combinacions.
L’actualitat dels jocs de taula moderns
“Una de les característiques que defineixen el món actual dels jocs de taula és que es tracta d’un món en constant moviment, amb un volum incessant de jocs nous a tot el món, quasi 15 al dia, amb un número creixent d’autors, editorials i jugadors”
Antonio Catalán parteix de l’article de Hunicke, LeBlanc i Zubek MDA:A Formal Approach to Game Design and Game Research, de l’any 2004, on es defineixen tres camps necessaris per la definició d’un joc: MDA (Mecanics, dinamics, aesthetics).
-Mecàniques:són les regles del joc, totes les lleis del joc.
-Dinàmiques:el sistema on es desenvolupa el joc i el que fan els jugadors.
-Percepció:L’experiència i les sensacions que produeix en els jugadors.
“Aquestes definicions actuals sobre tipus de jocs utilitzen els tres conceptes, alguns de forma implícita. Els tres elements s’entrellacen entre sí, donant major preponderància a un element o a un altre, en una barreja que forma un tot, afegint també característiques com temps de joc o sort”.
Continua Catalán analitzant l’encertat article MDA:“A l’article MDA, indicaven que el jugador percep el producte en l’ordre: percepció, dinàmica, mecànica, essent dissenyat des de la mecànica, per acabar a la percepció. Tot i que en realitat la conceptualització per part del dissenyador passa pels tres elements en conjunt, perquè sense una interrelació d’aquests, el joc no resultaria complert. De fet qualsevol disseny parteix de quelcom que anomenarem concepte o idea, format per una unió de conceptes, de la mecànica, dinàmica i percepció. Per exemple: “Dissenyem un joc amb daus, en que s’hauran de col·leccionar objectes en un món de pirates de fantasia”. Els daus marquen les mecàniques, la col·lecció d’objectes és la dinàmica i la percepció es basa en sentir un món de pirata fantàstic amb la introspecció que pugui motivar al jugador.”
“Hi ha un element clau que utilitzaran tots els jocs per considerar-se moderns, han estat creats amb un procés clarament editorial, amb una intenció principal de transmetre conceptes i arribar a un públic determinat, però no simplement com un producte de consum més amb una segmentació clàssica. L’editor modifica la feina de l’autor, utilitza el disseny i orienta la seva feina cap el jugador, no només per aconseguir la venda, sinó per aconseguir una acceptació per part seva. Resumint, els jocs analògics de taula moderns, combinen en diferents proporcions, mecànica, dinàmica, percepció i són fruit d’un procés editorial en el qual es te en compte tant a l’autor com al jugador”.
Iván Fernández Frías
* Aquest text correspon a una sèrie de lectures i anàlisis del treball de l’any 2020 d’Antonio CatalánCultura y juegos de mesa analógicos: Los juegos de mesa modernos como fenómeno y artefacto cultural contemporáneo,per la UOC.
