Wolfgang Warsch

El 2018 va néixer una estrella al món dels jocs de taula. Aquell any, un autor austríac desconegut, Wolfgang Warsch, que fins llavors només havia publicat dos jocs amb poca o cap fortuna, va guanyar el Spiel des Jahres al millor joc per a experts i va aconseguir que dos jocs seus més fossin finalistes: un en la categoria per a experts i un altre en la de millor joc. (Respectivament Pócimas y brebajes, Optimus i The Mind, en parlarem de seguida). Sabent que a cada categoria només poden haver-hi tres finalistes, no està gens malament col·locar-hi tres jocs de sis. A més, un jurat format per grans autors de jocs de tot el món va proclamar-lo el millor autor de l'any als Premis Dau Barcelona. Com diu ell mateix amb una mica d'ironia ''2018 serà un any molt difícil de superar''. 

Qui és aquest desconegut? Wolfgang Warsch va néixer el 1980 en un petit poble d'Àustria i actualment viu amb la seva dona i els seus dos fills a Viena. Està doctorat en biologia molecular i té un màster en genètica i microbiologia, la qual cosa desmenteix que molts autors de jocs provenen del camp de les matemàtiques o de la informàtica. Fins al 2018 (es va professionalitzar ràpidament a causa de l'èxit sobtat dels seus primers jocs) treballava com a científic en la recerca del càncer, especialment de la leucèmia.

Com molts altres autors, de jove ja ideava jocs. La seva dedicació metòdica a la creació va començar el 2012. Aleshores vivia a Cambridge i va ser allà on va començar a jugar regularment, de manera que quan va tornar a Viena el 2016 ja disposava d'un bon bagatge sobre els jocs de taula contemporanis. Li sap greu admetre que ara ja no juga tant com abans, encara que conserva, quan la pandèmia ho permet, la seva reunió setmanal amb altres autors de jocs, de la mà d'Alexander Pfister (autor de jocs distingits com Isla de Skye: de líder a rey, o altres tan aclamats com Mombasa o Great Western Trail).

Els jocs amb els que més gaudeix són els Escacs i el Go, als quals juga sovint, i els prototips, seus o dels seus col·legues. Afirma amb modèstia que no ha de ser ell qui jutgi quin és el seu millor joc. En qualsevol cas, li agrada jugar molt a la gamma de jocs Optimus. I encara li agrada més haver-lo creat i idear noves maneres de jugar-hi.

Escoltem-lo parlar sobre el seu mètode de creació: ''I mainly try to find a unique mechanism and on that I ''build'' a working game. But I always try to keep the game as ''small'' as possible.'', és a dir, intenta trobar una mecànica nova i única, perquè a excepció del seu altre èxit Las tabernas de Valfonda(2019), els seus jocs parteixen de la creació d'una nova mecànica. Afirma que la inspiració li sol arribar mentre camina, activitat a la qual dedica dues o tres hores cada dia. Com que gairebé mai juga a jocs publicats, explica, tot fent broma, que sempre té l'esperança de tornar a inventar la roda, perquè per a ell aquest desconeixement dels jocs que van apareixent és una ajuda impagable, ja que li impedeix copiar altres idees. Posa com a exemple el seu joc The Mind, del qual està convençut que no existiria si ell hagués conegut i jugat a The Game (Steffen Benndorf, 2015), publicat amb anterioritat. Anècdota per a la història: va comprar un exemplar de The Gamenomés perquè necessitava una baralla de 100 cartes numerades per poder provar el seu joc.

Sens dubte, la seva carrera anterior com a científic li ha proporcionat una bona empenta. Per a ell, hi ha algunes similituds, per exemple, entre trobar una nova mecànica o una nova hipòtesi de treball mentre continues pensant en alternatives en un i un altre cas, entre crear i provar un prototip o dissenyar i posar en pràctica un experiment, entre redactar el reglament final d'un joc i escriure un article científic, entre buscar un editor per al joc o per a l'article, entre incloure les observacions d'un editor i realitzar nous experiments per a comprovar una hipòtesi. A vegades, és un procés que dura anys.

Així doncs, els jocs de Warsch es caracteritzen per ser diferents, cadascun dels seus jocs introdueix noves maneres de jugar. Vegem-ho en els tres jocs que el van fer conegut i el van convertir en un autor de prestigi el 2018.

The Mind és un joc de cartes que, com anuncien les seves regles, es juga amb la ment. Consisteix únicament en una baralla de cartes numerades de l'1 al 100. Cada jugador disposa d'un nombre creixent de cartes (una en el primer nivell, dos en el segon...) que han de posar sobre la taula per ordre creixent, sense que hi hagi torn de joc. Simplement han de pensar, en funció del nombre de cartes total de cada torn, quan han de posar una carta sobre la taula, especulant sobre quines cartes tenen els altres jugadors. No hi ha vencedors ni vençuts perquè tots els jugadors juguen junts, i assoleixen l'objectiu o perden plegats. És obvi que es juga en silenci absolut i sense fer cap mena de senyals. Estem d'acord o no, que es juga amb la ment?

Optimus és un joc intel·ligent, com manifesta el seu nom en anglès, That's pretty clever! Inscrit en l'amplíssima llista actual dels jocs roll & write (es tiren uns daus i cada jugador els escriu en un full segons el seu criteri i seguint unes normes de puntuació), destaca per la riquesa de possibilitats i les arriscades decisions que cal anar prenent a cada jugada. I només amb sis daus de colors diferents i un full on apuntar els resultats, amb l'afegit que aquell qui tira els daus és el primer que ha d'analitzar la situació per no beneficiar els altres jugadors, sabent que les tirades amb números alts no sempre són les millors. Bonus track: es pot jugar en solitari. Doncs sí, un joc intel·ligent.

El guanyador del Spiel des Jahres 2018 en la categoria de joc expert, Pócimas y brebajes, és un joc amb què vas millorant les teves possibilitats a mesura que avança... si prens les decisions correctes i si la sort t'acompanya. Ambientat en una fira on tota mena de remeiers utilitzen els seus beuratges per a engalipar els visitants, es tracta d'una competició on avances amb els punts aconseguits mitjançant els potatges que cuines amb la teva olla, unes barreges que seran millors si t'atreveixes a agafar, de dins una bossa i a cegues, nous i millors ingredients. Com més vegades intentis posar la mà dins la bossa, més ocasions tindràs de trobar el que necessites, però també més risc de perdre-ho tot. Per a qui li agradin els tecnicismes, aquest joc és una brillant mescla entre Bag building i Push your luck,és a dir, el que hem explicat en aquestes línies.

Des del 2018, Warsch ha estat premiat en moltíssimes ocasions i ha venut més de quatre de milions d'exemplars dels seus jocs, déu-n'hi-do. La ciència ha perdut un bon biòleg molecular, però la cultura ha guanyat un extraordinari creador.