VIII: Algunes categories per ajudar-nos a definir els JMM

“La creación es orientada totalmente hacia el consumidor, utilizando la habilidad creativa del autor, con medios de producción estéticos y modernos para obtener un beneficio para todos los actores de la cadena: autor, editor y jugador. Para el autor de reconocimiento de su trabajo, para el editor de beneficio económico y para el jugador dar percepciones placenteras como el entretenimiento, la materialidad y la sociabilidad, entre otras”.

1. L’època universal:els jocs no tenien autoria i eren transmesos oralment, aniria des del joc de tauler fins a l’impremta.
2. L’època de la producció en sèrie:els jocs es reprodueixen de manera artesanal amb els primers mitjans de producció impresa. Des del naixement de la impremta, fins la revolució industrial del XIX.
3. L’època del màrqueting:els jocs es converteixen en un producte de consum, fabricats per a tots els públics, pensant en el seu cost/venda més que en el producte/jugador. Aniria de principi del segle XX fins els anys 50.
4. L’època del màrqueting:es continua produint en massa, però la oferta es segmenta per edats, grups o interessos, amb suport del màrqueting però sense pensar en l’experiència del joc. Des dels anys 50, fins els 90 del segle XX.
5. L’època de l’edició:on s’externalitza la producció i es simplifiquen els processos de disseny gràcies a la informàtica. En el moment de la creació del producte es te en compte l’autor, plantejant-se el producte d’una manera completa sota el prisma del disseny i orientant-lo al jugador.

Aquesta categorització no es va produir de forma orgànica ni immediata. Molts aspectes s’han de tenir en compte, com la indústria, el màrqueting o els gustos dels jugadors. “Aquest procés no va ser automàtic, perquè va necessitar l’evolució en diferents escenaris des dels anys 50 als 90. Sent representat més per iniciatives individuals, aprofitant els mitjans i capacitats disponibles, que com una concepció industrial o un plantejament universal transmès. De fet, la creació de jocs seguia sent un acte individual, que per arribar al públic depenia més del mercat, que de la qualitat de la conceptualització i del joc. Això va derivar d’una manera natural cap a l’ús del concepte “prova/error” en la comercialització, per arribar a una conceptualització del procés d’edició i el producte editorial dels JMM”.

L’edició dels jocs de taula moderns

Entenem l’edició com el procés de creació d’un producte imprès, des de la seva creació, disseny, màrqueting, producció i finalment venda al públic. Sobre això, l’autor assenyala: “L’editor rep o encarrega un disseny de joc de taula, conceptualitzat per l’autor a partir d’una idea que compta amb mecàniques, dinàmiques i percepcions. L’editor realitza una avaluació del producte, en base a uns paràmetres orientant-lo al jugador, pensant en el disseny, el cost, la producció i el benefici. El joc pot tenir unes premisses bàsiques pel que fa al tema, disseny i dinàmiques de joc, però l’editor avaluarà el joc pensant en un jugador determinat, conceptualitzant el disseny de producció, la il·lustració i el disseny gràfic, orientant-lo a uns costos assumibles dins d’una producció possible en el temps, per obtenir un benefici empresarial. Aquesta avaluació es basa en el coneixement del propi editor i del seu equip dels jocs i el mercat des de la seva pròpia experiència, ja que no es pot ser un editor de JMM sense conèixer-los”.

Algunes de les característiques que defineixen, dins la labor editorial, els JMM delsmassmarket poden ser:

1. Un autorreconegut
2. Un disseny visualevocador i de qualitat, dirigit a un grup de jugadors.
3. Una producció gràficaen paràmetres de qualitat i duració.
4. Un preucreat sobre el valor afegit i no sobre el cost/benefici.
5. Una distribució especialitzada, segmentada i acurada de cara el jugador.

 “La creació s’orienta totalment cap el consumidor, utilitzant l’habilitat creativa de l’autor, amb mitjans de producció estètics i moderns per obtenir un benefici per tots els actors de la cadena: autor, editor i jugador. Per l’autor de reconeixement envers la seva feina, per l’editor de benefici econòmic i pel jugador de percepcions plaents com l’entreteniment, la materialitat i la sociabilitat, entre d’altres”.