VI - Catán i l’èxit dels eurogames
Catán i l’èxit dels eurogames
Si existeix un joc que ha marcat un abans i un després al món dels Jocs de Taula aquest és Catan. Joaquim Dorca explica així el sorgiment dels anomenatseurogames: “El boom dels jocs a Alemanya té un nom: Catan. Es considera a Klaus Teuber i el seu joc Catan (publicat el 1995, originalment sota el nom Die Siedler von Catan) com l’iniciador de la revolució que va provocar l’aparició dels primers eurogrames.”
Seguint les reflexions de Dorca, podem intentar dilucidar què és el que fa que un joc pertanyi al món delseurogames. Segons l’autor, són cinc les característiques que podem destacar: “Però, què és un eurogame? Un eurogame es defineix per cinc característiques que en major o menor mesura compleixen tots ells”.
Primera característica:
“Disposen d’un reglament clar, ben explicat, sense fissures. Tot el món juga als eurogames igual. Parlem de reglaments ben redactats i que cobreixen els aspectes més foscos amb exemples de joc o il·lustracions. D’aquesta manera, els eurogames garanteixen que es pugui jugar amb una persona desconeguda a un joc de taula sense haver d’acordar res fora del reglament. Col·loquen la categoria al costat dels escacs, que es juga igual a tot el món. I tot i que alguns eurogames requereixen una explicació exhaustiva, aclarir l’objectiu i les mecàniques ens ocupa menys de 10 minuts en molts casos.”Aquesta és una característica que no només explica l’èxit dels eurogames sinó també l’auge dels Jocs de Taula Moderns. Que un joc tingui un reglament clar i fàcil d’explicar fa que la gent s’enganxi a aquest tipus d’oci.
Segona característica:
La durada de les partides d’eurogames és fitada; es situa en un període de temps que pot variar entre els 30 minuts i les dues hores de joc, per la qual cosa els jugadors poden planejar el seu oci al voltant d’aquest temps. Ens diu Dorca: “Vivim en una societat permanentment interrompuda per la tecnologia. L’impacte de les ciber adiccions, com la nomofòbia, o temor a sortir de casa sense el telèfon mòbil, o el phubbing, acte d’ignorar a una persona o l’entorn mentre es consulta el mòbil o tauleta, han reduït les expectatives de disposar de períodes llargs de temps amb l’atenció fixada en una activitat com el joc de taula.”
“Quan els jugadors descobreixen els eurogames, la seva proposta d’oci satisfactori i les seves conseqüències en termes de diversió, obliden la presència i el domini que tenen les xarxes socials cibernètiques sobre ells durant un període raonable de temps. Sobretot entenen que poden recuperar el contacte social presencial i mirar a altres persones als ulls, com a iguals. Es tracta d’una clau importantíssima per l’èxit dels eurogames en un entorn de permanent agressió digital.”
La tercera característica:
Elseurogames posseeixen una mecànica que minimitza l’atzar i fomenta la presa de decisions. Això afavoreix l’aprenentatge i l’estratègia. Seguint l’argument de Dorca, podem destacar: “L’ús de la presa de decisions com a motor i mecànica de joc és la gran revolució dins els reglaments moderns. Els jugadors acaben la partida sent conscients d’on han fallat i quan, cosa que potencia la cultural del fracàs, aprendre dels errors. Aquest factor fa que el jugador aprengui cada vegada que juga i, per tant, desitgi repetir l’experiència, sempre que el ritme de joc i la temàtica li hagin fet el pes. Es tracta d’un generador de diversió i metajoc -tot allò que succeeix abans i després de la partida en relació a la mateixa- de primer ordre.”
La quarta característica:
Comprar un joc i poder jugar-hi una vegada i una altra és una de les característiques clau dels eurogames, a més a més tens ganes de tornar-hi a jugar per millorar les teves puntuacions! “Tenen un valor de rejugada molt alt. Els eurogames proposen partides diferents cada vegada. Sempre hi ha elements incontrolables pels jugadors que intervenen en el plantejament de la partida: taulers isomòrfics variables com el de Catan, l’atzar en el robatori de rajoles del piló a Carcassonne o la disposició aleatòria de paraules de Código Secreto.”
La cinquena i última característica:
Seguim amb Dorca: “Mantenen la competitivitat dels jugadors fins l’últim torn (…) Els eurogames acostumen a tenir molts camins i estratègies diferents cap a la victòria. Si un jugador està fent punts seguint un camí, probablement està deixant portes obertes als altres jugadors per puntuar en d’altres fases o mecàniques del joc. En tot cas, la resolució final de la partida no ocorre fins que aquesta acaba, per tant, tots els participants tenen motius per seguir jugant o interactuant amb el joc o amb els altres jugadors segons els hi permeti el reglament.”
El cas de Catan: l’eurogame per excelència
Catan ha venut més de 30 milions de còpies a tot el món. La seva influència va més enllà del món lúdic, i té referències al món de les sèries, les pel·lícules i els programes de TV. El seu èxit ha fet grans i famosos elseurogames, fent que les seves mecàniques siguin copiades i s’adaptin a multitud d’estils i escenaris.
“Catan s’ha convertit en el primer fenomen global de la nova indústria dels jocs de taula. És un referent humorístic en sèries com The Big Bang Theory i un munt de famosos i celebrities han compartit a les xarxes socials la seva passió pels colons que arriben a la illa de Catan per construir pobles, carreteres i ciutats. Les bromes sobre la negociació de fusta per ovelles, o blat per pedra, han anat apareixent a late night shows americans des de fa una dècada, a més a més de la multitud de mencions a mitjans de comunicació i programes de televisió de tot el món.”
Catan s’adapta perfectament a les cinc característiques que hem destacat dins els eurogames. Algunes característiques que Dorca assenyala d’aquest increïble joc són: “Catan és un joc fàcil d’ensenyar i d’entendre. Les seves regles són un exemple d’adaptació al Plug and Play dels videojocs (…) “El reglament i les accions del torn s’expliquen fàcilment i qualsevol pot entendre-les, però el nivell de dificultat per guanyar és proporcional a les habilitats dels contraris. Aquesta és una característica comú als eurogames (…) Al contrari d’altres jocs que donen més importància a l’estructuració d’estratègies guanyadores sense necessitat d’interrelacionar-se amb els altres jugadors, Catan és un joc que fa prevaldre la sociabilitat i la negociació. Els jugadors han d’arribar a acords contínuament per guanyar la partida, perquè la mecànica del propi joc els hi obliga.”
Ens diu finalment Dorca, tot i que per res sense importància, que l’èxit de Catan es pot entendre gràcies a les seves característiques de col·laboració i negociació no monetàries. Com diu Dorca llegint a Oriol Comas, Catan és el Monopoly del segle XXI: “Existeix una relació directa entre Catan i Monopoly; primer, per ser jocs de taula i, segon, per fer prevaldre l’èxit econòmic del vencedor. Però aquí s’acaben les similituds. Catan és més ràpid de jugar, el tauler és diferent cada vegada, l’atzar no amaga els errors del participant i qualsevol jugador pot acabar guanyant a l’últim moment mentre la resta de jugadors segueix tenint opcions. I, sobretot, Catan com a plantejament econòmic s’apropa molt més al «guanyem tots realitzant una explotació responsable de l’entorn no monopolista».
* Aquest text correspon a una sèrie de lectures i anàlisis de la feina de l’any 2019 de Joaquim DorcaManual de juegosper l’Editorial Devir S.A. Iván Fernández Frías
