Josep M. Allué

Josep M. Allué ha dedicat pràcticament tota la seva vida professional als jocs de taula, una cosa inusual en aquest ecosistema. Nascut a Barcelona el 1968, mai ha abandonat la seva ciutat, on encara viu amb la seva dona i les seves dues filles. No només és barceloní, sinó que és fidel a un petit tros de la ciutat (en les seves pròpies paraules: ''en mig segle de vida he viscut en quatre cases diferents, de les quals les dues més llunyanes estan a tres carrers de distància''). Bé, sí que ha sortit de Barcelona (deixem de banda les vacances) per a assistir a tota mena de fires i convencions; deu ser dels autors espanyols que més ha viatjat, un dels que de seguida va comprendre que per a prosperar en el món dels jocs de taula (o en qualsevol altre) calia estar on es fan els negocis.

Està diplomat en Magisteri i també té el títol d'animador sociocultural. Ha estat ludotecari i formador durant deu anys, i durant alguns anys més també ha estat soci de la consultora especialitzada en joc i educació Marinva. El 2011 va obrir, amb el seu soci i amic Dani López, la seva pròpia empresa de creació de jocs per encàrrec i assessorament, Idealúdica. El que dèiem al principi, tota la vida adulta. A més d'autor de jocs imparable, com veurem ara mateix, també ha publicat una desena llarga de llibres sobre jocs.

Habitualment, acostuma a jugar amb la seva família a casa, amb amics a tot arreu i contínuament a la seva empresa per tal de desenvolupar els projectes que reben o simplement per conèixer novetats i, sobretot, divertir-se. Com a tants altres autors, li interessa més el joc que guanyar la partida, assegura que és un gran perdedor. Li agraden els jocs que ell qualifica de socials, és a dir, jocs amb molta interacció i en què els jugadors es comuniquen de forma poc usual.

El seu primer joc publicat com a autor va veure la llum el 2007, encara que ja creava prototips des de feia temps i ja havia dissenyat altres jocs, fruit d'encàrrecs. Fins el dia d'avui, compta amb uns cinquanta jocs publicats, la majoria d'ells amb altres autors, especialment amb el seu soci Dani Gómez, amb qui comparteix l'autoria de prop de trenta jocs. Ha guanyat diversos premis, entre els més importants l'As d'Or francès en la categoria de joc infantil, que va aconseguir el 2017 al costat de Víktor Bautista amb El cuco Kiko estrena nido (segons Josep M. el seu millor joc), el premi a l'Autor del Joc Espanyol de l'Any del Festival de Córdoba 2016 amb Capitán Flinto el que va rebre a l'UK Games Expo del 2017 per Baobab(segurament el seu joc més original).

El seu punt de partida ideal en la creació de jocs és que siguin divertits i sorprenents, sigui per una sensació, una situació concreta, un tema, un efecte físic o un component de joc. Si veu, troba o pensa en alguna d'aquestes circumstàncies, de seguida l'apunta i intenta crear una mecànica de joc en la qual aquest punt de partida es converteixi en una història divertida. La resta, afirma, és fabricar el prototip, jugar-hi un munt de vegades amb persones diferents i ajustar detalls.

Si haguéssim de triar dos dels seus jocs per a analitzar-los, aquests podrien ser el seu èxit comercial més gran El Monstre de Colors (2018, amb Dani Gómez, a partir de la història creada per la il·lustradora Anna Llenas) i el seu últim joc publicat, Castle Party (2021, amb Eugeni Castaño) que ja ha rebut crítiques excel·lents i ha estat molt ben acollit pel públic.

Tothom coneix El Monstre de Colors. Tothom sap que s'ha fet un embolic amb les emocions i que no troba la manera de fer via. Per als despistats: El Monstre de Colors és una criatura preciosa creada per Anna Llenas que des del 2012 habita milers de cases, acompanya  milers de nens que hi troben un mirall on reflectir la por, la felicitat, la tristesa, la calma i la ràbia. Doncs bé, Josep M. Allué i Dani Gómez el van convertir en un joc, que a més va comptar amb una producció esplèndida. I si el llibre pot llegir-se en més de vint llengües amb edicions milionàries, el joc no es queda enrere: ja porta venuts més de 400.000 exemplars en més de quinze llengües.

És un joc cooperatiu per a nens i nenes a partir de quatre anys que també agradarà als seus pares. Per la bellesa i la qualitat dels components i per una enginyosa regla que demana, al nen o nena que té el torn, d'explicar als companys de taula alguna cosa que li hagi provocat l'emoció de la casella en la qual es troba. I fer parlar dels sentiments als nens de ben segur que és una bona idea.

El 1953, el matemàtic Solomon Golomb va crear la paraula ''poliominó'' per a descriure les figures geomètriques formades per quadrats de la mateixa mesura units ortogonalment (recordeu el joc Tetris, veritat?). D'altra banda, els jocs de paper i llapis han existit sempre (qui no ha jugat als ''vaixells'' durant la seva infància?) i els jocs de daus tipus Yahtzee també tenen una llarga història. Més recentment, Catan: el joc de daus (Klaus Teuber, 2007) i especialment Qwixx (Steffen Benndorf, 2012) van inaugurar els jocs roll & write, és a dir, tira un dau i apunta el resultat de la manera que més et convingui. Fruit del talent dels autors de jocs, la derivació a flip & write era gairebé òbvia. Aquí entren Eugeni Castaño i Josep M. Allué, amb una reeixida combinació de poliominós i flip & write, Castle Party, un joc simple i divertit que, segons el seu vídeo promocional ''es troba en el punt just entre el macabre i el cursi'', segurament per les il·lustracions de Laurielle.

Queda clar, a Josep M. li agrada ajuntar-se amb altres autors per crear jocs senzills i divertits, i que responguin als gustos del públic.