Bruno Faidutti

Podem seguir el recorregut de Bruno Faidutti (1961) des del seu primer joc el 1985 (aviat 40 anys al peu del canó!) a la llarga entrevista que li va fer Emmanuel Converset el 2016 en la seva pàgina web Jeux Viens à Vous. S'hi autodefineix amb contundència: "Parisenc, autor de jocs, vagament historiador, encara més vagament economista, i molt vagament marxista". A més, afegim, ha dedicat molt de temps a donar forma i fortalesa a l'escena lúdica francesa (i europea), sobretot com a organitzador, des de 1995, de les Rencontres Ludopathiques, el principal esdeveniment privat que reuneix cada any tres centenars d'autors i altres protagonistes del món del joc de taula de l'hexàgon i del continent. Per acabar aquest ràpid currículum, no em puc estar de recomanar-los el seu voluminós i preciós llibre sobre la història dels unicorns en la literatura Licornes! Métamorphoses d'une créature millénaire (Ynnis Éditions, 2022). Per poc que els interessi la representació de la cultura a través dels símbols, aquest llibre els proporcionarà bons moments de gaudi.

La pàgina web de Bruno Faidutti (https://faidutti.com, en francès i anglès) és, sense cap dubte, la millor d'un autor de jocs francès i potser d'un autor de jocs ras i curt. Si volen conèixer el món dels jocs de taula contemporanis faran bé de consultar-la sovint. Hi trobaran informació sobre el procés de creació dels seus jocs i més d'un centenar d'articles amb reflexions interessants sobre el fet i la importància de jugar, la creació de jocs, els jocs i l'ensenyament, les tendències i les modes en els jocs o els drets d'autor. Els la recomano de cor. Si només han de llegir un article, que sigui "Quelques réflexions d’un vieil auteur de jeu / Ramblings from an old game designer".

Com a creador de jocs, Faidutti no segueix cap mètode. Més que això, en renega, afirma que cada un dels més dels seus cent i escaig jocs publicats ha tingut un procés diferent. Els seus jocs preferentment inclouen una mica de caos, no massa atzar i molta interacció entre els jugadors.

Faidutti alterna les creacions individuals amb les cocreacions amb altres autors, com Pierre Cléquin (els irreverents i originals Baston o Tempête sur l'Échiquier), Serge Laget (Mystère à l'Abbaye o Ad Astra), Bruno Cathala (Mission Red Planet, Raptor o La Fièvre de l'Or), Eric M. Lang (Dolorès o Secrets), Leo Colovini (Vabanque) o Alan R. Moon (Diamant). Altres jocs rellevants de Faidutti en solitari són Citadelles, Mascarade o el minimalista Soluna. Repassem-ne alguns.

Si coneixen l'obra del nord-americà Sid Sackson (1920-2002)saltin aquest paràgraf i els dos següents. Si no, sàpiguen que va ser el degà, l'iniciador dels jocs de taula contemporanis com els entenem avui. Pot representar perfectament, amb Alex Randolph i Robert Abbott, el punt d'arrencada del renaixement espectacular que han viscut els jocs de taula en l'últim terç del segle XX i el que portem del XXI. Va crear jocs que encara són al mercat i, sobretot, va obrir moltes portes que fins llavors, senzillament, no existien. Destaquem només tres jocs: Focus (1963, una intel·ligent revisió de les dames, com si els afegíssim superpoders, guanyador de l'Spiel des Jahres), Acquire (1963,una elegant barreja de joc de la borsa i Tetris, vint anys abans de la creació del joc de les figures geomètriques que cauen sense aturador!) i Can't Stop (1980, ara hi anirem).

Va sertambé un col·leccionista compulsiu de jocs de taula i va escriureel llibre A Gamut of Games (1969) en què descrivia els millors jocs de taula de la seva època. Per fortuna, disposem d'una traducció al castellà, Un montón de juegos(RBA, 2007). Que ho diguiMartin Gardner:"The most important book on games to appear in decades,a splendid, diversified collection of remarkable, intellectually-stimulating indoor games.a genuine milestone in the literature of both games and mathematical recreations".

Entre moltes altres innovacions, Sackson va consagrar amb el joc Can't Stop la mecànica anomenada "push your luck", que en certa manera ja coneixíem pels jocs de cartes de casino com el Black Jack o la nostrada versió casolana del Set i mig i pels concursos de televisió com l'Un, dos, tres... responda otra vez. La base de tots ells és molt simple: com més arrisques més i més pots guanyar, i alhora augmentes el risc de perdre-ho tot. La versió de Sackson amb daus i un curiós tauler octogonal ha esdevingut un clàssic dels jocs de taula contemporanis i el referent de molts jocs amb el mateix concepte.

Diamant, tens i divertit alhora, és una bona mostra d'aquest tipus de jocs, amb l'avantatge que hi poden jugar fins a vuit persones i que no es tracta únicament de tirar daus i prendre la millor decisió. Ara penetrem en una mina plena de tresors de valors diversos i, ai las, plena d'imprevisibles perills: com més ens hi endinsem més possibilitats tindrem d'aconseguir tresors. Sortir de la mina a temps significa endur-se tot el que s'hi trobat fins ara. Continuar dins, amb els exploradors menys valents fora de la mina, pot representar un enorme botí amb menys companys amb qui repartir-lo o, tant de bo, en solitari. Això sí, amb cada cop més risc de sortir-ne a correcuita sense res a la motxilla, perseguit per una serp verinosa o després d'un sobtat esfondrament.

A Mystère à l'Abbaye (originalment i abans de la moda del "políticament correcte" que ha fet bandejar paraules que poden semblar incòmodes, Meurtre à l'Abbaye) fra Adelme és trobat al peu del penya-segat on s'alça l'abadia just després que uns viatgers hi demanin fer nit (hola, Umberto Eco). El pare abat demana ajuda als nouvinguts per trobar l'assassí, que, no cal dir-ho, és un dels monjos. Com que tots tenen característiques físiques diferents, a mida que els jugadors fan preguntes van estrenyent el cercle de sospitosos, amb una mecànica hereva del Cluedo, més dinàmica i amb diferents tipus d'investigacions a dur a terme segons a quina part de l'edifici et trobis.

El trumfo principal del joc Ciudadelas, el que l'ha convertit en un clàssic i un supervendes, és senzill i utilitzat en força jocs (a tall d'exemple: Love letter, Puerto Rico, i sobretot Cosmic Encounter), cada jugador representa un personatge que té un poder específic: el lladre roba a un altre personatge, el rei juga en primer lloc, l'assassí mata un personatge, l'arquitecte té més cartes... Sobretot, la gran aportació de Faidutti és que en cada torn de joc, cada jugador canvia de personatge. L'objectiu del joc és aconseguir cartes d'edificis de diferents tipus, utilitzant estratègicament els personatges que més convenen en cada moment.

Segons els diccionaris, un pioner és una persona que obre noves perspectives en un camp concret de l'activitat humana, el primer a fer alguna cosa, el que dona exemple. Faidutti és, amb la mateixa intensitat i sense cap ordre determinat, autor, pensador, organitzador i jugador. Sobretot és un pioner.