Bruno Cathala

Del 20 al 22 d’abril del 2001 es va celebrar a la minúscula localitat francesa d’Étourvy la setena edició de les Rencontres Ludopathiques, o sigui, Trobades Ludopàtiques, organitzades pel conegut autor de jocs gal Bruno Faidutti. Poc a poc s’estava convertint en una trobada massa gran per a Faidutti, que continuava intentant que només hi assistissin els seus amics i coneguts: autors de joc, il·lustradors, editors, propietaris de botigues, membres de clubs de joc i periodistes especialitzats. En aquella edició hi participava per primera vegada Bruno Cathala amb un prototip.

Més de vint anys després, Cathala continuarà assistint cada any a Étourvy, però ara ja és un autor reconegut, de fama mundial, que ha guanyat tres vegades l’Spiel des Jahres, el principal premi de jocs de taula, en tres categories diferents: el 2005 amb Les chevaliers de la table ronde-Shadows over Camelot, creat amb Serge Laget, a qui va conèixer a la citada reunió d’autors el 2001, va aconseguir el Premi Especial SdJ al millor joc de fantasia; el 2017 va obtenir l’Spiel al millor joc de l’any amb Kingdomino; i el 2021 es va alçar amb l’SdJ al millor joc infantil perDragomino, creat amb Marie Fort i Wilfried Fort. Ha publicat més de cent jocs i més de 80 expansions de les seves creacions, en la majoria de casos amb altres autors; només un terç dels seus jocs mostren el seu nom en solitari, la resta els signa amb més de vint-i-cinc autors diferents. Entre tots ells, el principal soci en la creació és el seu amic Ludovic Maublanc, amb qui ha publicat una vintena de jocs.

Bruno Cathala va néixer el 1963 exactament el mateix dia en què Kennedy va ser assassinat. Actualment viu als Alps francesos, molt a prop de Ginebra. Va estudiar Ciències dels Materials i es va especialitzar com a investigador en aliatges de tungstè, disciplina en la que va treballar durant 18 anys i que li va deixar un potent pòsit metodològic de treball a la recerca de la solució òptima. Sempre li ha agradat jugar, afició que, a més de ser la seva professió actual, practica sempre que pot, amb la seva companya i els seus dos fills allà on sigui. I setmanalment es reuneix amb un grup de provadors de jocs. Juga tant que no té un o dos jocs preferits, sinó un munt. Ara mateix es descanta per: Unlock!(Alice Carroll, Thomas Cauët i Cyril Demaegd, 2017), Magic The Gathering i Keyforge (Richard Garfield, 1993 i 2018), Gygès (Claude Leroy, 1985), Schotten Totten (Reiner Knizia, 1999), Wingspan(Elizabeth Hargrave, 2019), Lucky numbers (Michael Schacht, 2012), Flamme rouge (Asger Harding Granerud, 2016) i Santorini (Gordon Hamilton, 2016). Alguns d’aquests autors els trobaran també a la Devirpedia.

Va crear el primer prototip l’any 1999 i va publicar els primers jocs el 2002. Des d’aleshores no ha parat de crear i publicar jocs. Defineix el seu mètode de creació com egoista, fa els jocs que voldria jugar sense preocupar-se del mercat i dels suposats desitjos dels jugadors. Està convençut que aquesta és la feina d’un autor. I si li agrada tant crear amb altres autors és perquè està convençut que crear és dubtar: què millor que compartir els dubtes amb un col·lega?

Entre l’extensa ludografia que signa podem destacar, a més dels ja citats jocs com a guanyadors de l’Spiel, Mr. Jack iCyclades (tots dos amb Ludovic Maublanc, 2006 i 2009), Five Tribes (2014), 7 Wonders Duel (amb Antoine Bauza, 2015), Raptor (amb Bruno Faidutti, 2015), Abyss i Kanagawa (amb Charles Chevalier, 2014 i 2016), i Ishtar (amb Evan Singh, 2019). Fixem-nos en alguns d’ells.

Mr. Jack és, en paraules del propi Cathala, una mescla d’escacs i Mastermind (Mordecai Meirovitz, 1971). Un joc de deducció per a dos jugadors que reprodueix la tensió de la persecució de Jack l’Esbudellador pels carrerons foscos de Whitechapel. L’assassí cruel s’amaga sota l’aparença d’un dels vuit personatges del joc i utilitza els seus moviments per escapolir-se de la policia. Un joc cerebral de gran èxit amb seqüeles brillants com Mr. Jack Pocket (2010), ja que cal remarcar que Cathala, a més d’un creador innovador, és també un especialista consumat en l’adaptació de jocs, seus o d’altres autors en diferents formats, com va demostrar, entre d’altres, el ja citat 7 Wonders Duel.

Cyclades va exigir als dos autors treballar durant dos anys per trobar l’equilibri que desitjaven per un joc basat en disposar del favor dels deus a l’antiga Grècia (és a dir, usar els seus poders per a, per exemple, mobilitzar tropes o gaudir del suport de criatures fantàstiques). Déus que son diferents i que posaran a prova la capacitat financera dels jugadors a l’hora de fer ofrenes, mentre desenvolupen les seves habilitats negociadores per establir aliances amb altres jugadors.

Five Tribes és, per a molts dels seus seguidors, el seu millor joc. Amb un moviment de sembra prestat dels jocs africans Mancala, permet als quatre jugadors aconseguir punts de diferents maneres. L’ordre de torn és fonamental per fer una bona jugada, per això els jugadors hauran de gastar monedes per jugar en primer lloc. No obstant això, al llarg de la partida els diners son limitats i al final es converteixen en punts de victòria, de manera que cal buscar un equilibri per acabar guanyant.

A més del compromís entre simplicitat de regles i riquesa de joc, Cathala diferencia altres tres aspectes fonamentals en la creació d’un joc: coherència entre tema i mecànica, interacció entre els jugadors i il·lustracions i disseny gràfic de qualitat. Per ell això pot definir l’estil francès de creació de jocs. Els seus autors de capçalera son, en aquest ordre: Alex Randolph i Richard Garfield. Quin joc d’un altre autor li agradaria que tingués la seva firma? Cap dubte, Ricochet Robots (Alex Randolph, 1999), tot i que només acompleixi la regla d’interacció de les que ell mateix proposa que ha de tenir tot bon joc.

Per a Cathala no hi ha dubte, el seu millor joc és Insert. Es tracta d’un joc abstracte per a dos jugadors amb unes regles més que simples i una enorme profunditat. Afirma haver jugat més de 500 partides i que no pararia mai de fer-ho. Pensa que és el millor de la seva producció perquè els jocs abstractes són la quintaessencia del disseny de jocs, ja que l’autor no pot amagar-se darrere de la temàtica ni pot refugiar-se en unes regles intrincades. Insert es basa en diferents conceptes com la limitació de moviments i la desobediència d’aquesta regla en determinades situacions. Poden buscar-lo per internet i construir-se’n un per comprovar la veracitat de les seves paraules.

A més dels tres dies en què Bruno Cathala va viatjar a Berlín per recollir els Spiel des Jahres obtinguts, hi ha una altra data important per a Bruno Cathala, el 18 de setembre del 2019. Aquell dia l’editorial francesa Iello va convidar a Sevilla a periodistes i influencers europeus de jocs de taula per festejar el seu 15è aniversari. Van aprofitar l’acte per al llançament del joc Ishtar, una de les poques vegades que una editorial de jocs ha fet una inversió d’aquesta magnitud per presentar una novetat. El joc ho mereixia, ja que Cathala va tornar a trobar la fórmula de l’èxit de Five Tribes: un joc basat en una mecànica mil·lenària, profund però amb regles senzilles i amb diferents estratègies per guanyar, cosa que assegura una rejugabilitat alta. Un joc que també compta, per si fos poc, amb una producció excel·lent.