Michael Menzel

Nascut el 1974, l'alemany Michael Menzel és un dels principals il·lustradors de jocs de taula del món. Després de treballar com a dissenyador gràfic i desenvolupador de jocs per a ordinador i i de fer il·lustracions per a diaris i revistes, el 2004 va significar per a Menzel el punt més important de la seva carrera. Aquell any es va publicar Manga Manga (Peter Neugebauer), el primer joc amb il·lustracions seves. Des de llavors ha signat més de 400 jocs de tot tipus, entre els que destaquen Shogun (Dirk Henn, 2006), Los pilares de la Tierra (Michael Reineck i Stefan Stadler, 2006), Turn and taxis(Andreas Seyfarth i Karen Seyfarth, 2006),Stone Age (Bernd Brunnhofer, 2008) i My City (Reiner Knizia, 2020). També ha participat en diferents edicions i en el redisseny de Catan (Klaus Teuber, 1995) i Dominion (Donald X. Vaccarino, 2008). Des de llavors, com a il·lustrador es dedica exclusivament als jocs de taula. Encara que la seva especialitat són els jocs familiars i els jocs per a adults, l'editorial alemanya Haba li va obrir les portes a convertir-se, així mateix, en un gran il·lustrador de jocs infantils.

Diguem-ho ràpid: Michael Menzel, Franz Vohwinkel, Vincent Dutrait, Ian O'Toole i Miguel Coimbra són els grans noms mundials en la Lliga de Campions d'aquest especial àmbit dels jocs de taula que fa que ens ens enamorin també pels ulls.

Si el 2004 va representar un canvi enorme en la vida professional de Menzel, el 2012 encara en va tenir un altre, potser més gran i tot: va començar una nova aventura, crear un joc. I de quina manera! Menzel pertany al petit i selecte d'autors que han triomfat amb el seu primer joc, Las leyendas de Andor. Autor de poca obra, uns anys després va publicar un nou joc, i un nou èxit, en la mateixa línia, Las aventuras de Robin Hood (2021). Amb el primer va guanyar el prestigiós premi Spiel des Jahres (categoria "joc expert") i amb el segon hi va quedar finalista.

Com a il·lustrador, creu que el seu treball depèn absolutament del joc en què intervé i és independent del que li agrada a ell, de manera que un joc poc convencional ha d'anar acompanyat d'un disseny gràfic i unes il·lustracions que surtin de la normalitat, perquè l'aspecte gràfic d'un joc genera una expectativa en la persona que el comprarà i el jugarà. Per tant, el fonamental per a un il·lustrador de jocs és que sigui adaptable, tant pel que fa a la diversitat d'universos en què treballa com pel fet que la seva feina s'ha de plasmar en la coberta de la capsa (la primera il·lustració que fa en cada encàrrec), el tauler, les cartes i altres elements del joc. Està clar que la feina de l'il·lustrador és diferent en cada joc, no hi ha fórmules que serveixin en tots els jocs. Menzel està convençut que una bona il·lustració no fa bo un mal joc, però sí que pot millorar un bon joc i que un adequat disseny de símbols en un joc ajuda a la seva comprensió. En resum: el treball d'un il·lustrador de jocs de taula és fer que la creació de l'autor sigui més atractiva i tan jugable com sigui possible. En les seves paraules d'una entrevista de Niklas Hook al seu web www.greenhookgames.com: "Les il·lustracions d'un joc de taula són bones si compleixen tres condicions: han d'estar al servei del joc, no n'han de pertorbar els mecanismes; en segon lloc, han de ser boniques, encara que dir això sembli una obvietat; per últim, i això no passa sempre: han de subratllar-ne la mecànica i facilitar-ne la comprensió."

De tots els jocs que ha il·lustrat, li agrada especialment Un mundo sin fin (Michael Reineck i Stefan Stadler, 2009) pel repte que va suposar fer una obra personal que al mateix temps casés amb la idea que tenia el públic aficionat a les novel·les de Ken Follett.

Pel que fa als diferents tipus de jocs considera que els millors són els jocs cooperatius. Dins d'aquests, un dels que més li agrada jugar és El señor de los anillos (Reiner Knizia, 2000), perquè creu, com a admirador de l'obra de J. R. R. Tolkien, que l'adaptació a joc de tauler és molt encertada, reflecteix perfectament l'amistat i la lluita dels hobbits i els seus aliats contra l'infame Sauron. Per tant, no és gens sorprenent que com a autor es decanti, precisament, per jocs cooperatius d'aventures.

A Las leyendas de Andor els dos a quatre jugadors tindran l'enorme tasca, com a herois (nans, arquers, bruixots i guerrers) amb diferents habilitats, d'actuar col·lectivament i no cadascun per la seva banda, per tal de protegir el castell i el reialme del rei Brandur, amenaçat pels atacs de perillosos i variats enemics que arriben de totes bandes. El joc es compon de diversos escenaris (les "llegendes" del títol) , brillantment lligats entre ells, de manera que les partides representen veritables narracions de fantasia, es juga com si s'avancés en la lectura d'un relat èpic medieval. En cada un, els herois hauran de resoldre situacions de tot tipus per sortir-ne victoriosos. Bonus track, els jugadors podran crear per ells mateixos noves llegendes, amb una guia que trobaran a la pàgina web oficial del joc.

Cal destacar, així mateix, que la producció (i no cal dir les il·lustracions, obra del mateix autor) dels elements materials del joc és exquisida, empeny a jugar-hi. A causa de la seva popularitat, de Las leyendas de Andor n'han sortit, a més de tres jocs sencers amb noves aventures i expansions de tota mena, fins i tot una novel·la (Die Legenden von Andor – Das Lied des Königs, Stefanie Schmitt, 2015) i un disc del grup alemany de música folk Elane amb la banda sonora del joc (2019).

Las aventuras de Robin Hood torna a ser un joc cooperatiu d'aventures i torna a gaudir d'unes il·lustracions i una producció excel·lents. Se'l pot descriure com la barreja precisa d'un llibre-joc del tipus "tu ets l'heroi" i els jocs legacy(vegeu la bioludografia de Matt Leacock) en què en cada partida les regles canvien i van evolucionant a mida que els jugadors van prenent decisions. De fet, no hi ha un llibret de regles com s'entén habitualment sinó un voluminós llibre amb les aventures que es jugaran.Fins i tot el tauler, preciós, amb obertures com els calendaris d'advent, va canviant segons els esdeveniments del joc.

A l'Anglaterra de 1193, Robin Hood i els seus amics(Little Jhon, MaidMarian i Will Scarlet) s'enfrontaran, als boscos deSherwood, a les malifetes del príncep i el xèrif del comtat deNottingham.Menzel és un entusiasta del llegendari heroi anglès i a més, com fa sempre com a autor i com a il·lustrador, s'ha documentat sobre l'època del personatge. En ser un joc per a tots els públics, certes accions han estat endolcides per no molestar ningú. Està clar, es tracta de Robin Hood, que encara que estigui fora de la llei, és l'heroi perfecte, sense ombres.